Els primers efectes a Catalunya

  • El Govern es manté al seu lloc i la CUP rebutja les eleccions de Rajoy
Els primers efectes a CatalunyaRomeva, Turull, Junqueras, Puigdemont y el resto de diputados aplauden tras ganar la votación por la independencia en el Parlament de Catalunya (David Airob)

Barcelona
28/10/2017 01:33

Com es notaran a Catalunya les primeres conseqüències de l’aprovació de la declaració d’independència al Parlament i de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució al Senat? Els efectes es podran començar a veure a partir d’avui mateix, tant a les institucions com al carrer, però la inesperada convocatòria d’eleccions per al 21 de desembre anunciada per Mariano Rajoy pot introduir canvis en els plans previstos inicialment. La incògnita, que s’anirà revelant en les pròximes hores, és veure com es van comportant en els seus àmbits respectius els diferents protagonistes.

El president. Carles Puigdemont, després del ple del Parlament, es va traslladar al Palau de la Generalitat, on va començar a mantenir reunions amb els membres del Govern, i també amb l’anomenat Estat del procés, per dissenyar els passos a seguir a partir d’ara. I avui podria continuar al seu despatx, en espera de saber quan i com se li comuniquen les primeres mesures decretades pel Govern espanyol, entre les quals la de la seva destitució, i quina és la reacció que adopta. Una vegada se li hagi notificat la decisió, en tot cas, els serveis jurídics de la Generalitat el primer que faran serà analitzar els termes de la suspensió i les possibilitats de presentació de recursos, d’entrada davant la justícia espanyola, després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que qüestiona l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

El Govern. Els membres del Govern també es mantenen en els seus càrrecs, amb l’única excepció del cessament de Santi Vila, que ahir va fer efectiu el president de la Generalitat, i l’encàrrec de les seves funcions en Empresa i Coneixement al titular de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull. El vicepresident i els consellers esperaran igualment a saber el contingut de les notificacions de destitució per part del Govern espanyol per estudiar les opcions de formulació de recursos. La convocatòria d’eleccions anunciada per Mariano Rajoy és un dels primers temes de discussió que hi ha sobre la taula, i el missatge del Govern en aquest sentit és, de moment, que l’única legitimitat per procedir en aquest terreny la té el president de la Generalitat. Cap dels membres del Govern, ni tan sols Carles Puigdemont, té agenda pública ni durant el cap de setmana ni dilluns, i els únics actes previstos els protagonitzen alts càrrecs.

Alts càrrecs. Els alts càrrecs dels diferents departaments del Govern continuen en principi en les seves responsabilitats, a excepció d’uns quants que les últimes hores han sol·licitat el cessament i que han estat efectivament rellevats. En concret, es tracta de cinc alts càrrecs: el secretari general de Salut (Albert Serra), el secretari general de Justícia ( Adrià Cornella), la secretària d’ Afers Exteriors (Maria Badia), el director general de Formació Professional (Melchor Arcarons) i la directora general d’Agricultura i Ramaderia ( Teresa Masjuan). En tot cas, el missatge que es fa arribar des del Govern és que, en principi, dilluns haurien d’estar tots en els seus càrrecs. Els càrrecs de confiança són conscients, d’altra banda, que la seva sort està vinculada a la dels consellers respectius i, per tant, esperen, igual com ells, a veure com es concreten els esdeveniments, i alguns, de fet, ja han començat fins i tot a acomiadar-se.

El Parlament El Parlament només té prevista a l’agenda de la setmana vinent una reunió ordinària de la Mesa dimarts, malgrat que, després de la dissolució i la convocatòria d’eleccions anunciada pel president del Govern espanyol, en teoria hauria de quedar sense efecte. I la lògica subsegüent seria la constitució de la diputació permanent. El Parlament, de tota manera, també té l’opció d’estudiar la interposició de recursos, tant com a institució com individualment cada diputat, i fer cas omís, mentrestant, de la dissolució.

Ajuntaments. Alguns alcaldes independentistes es van comprometre ahir davant el president de la Generalitat amb el procés constituent de la república catalana i a aplicar les mesures que se’n deriven. En alguns ajuntaments, de fet, després de la declaració d’independència es va procedir a la retirada de la bandera espanyola. Per exemple, als de Girona, Sabadell –en aquests dos, també de l’europea– i Figueres.

El PDECat. Ahir el PDECat va fer una reunió de la direcció executiva amb els diputats al Parlament, i el missatge que es va posar en circulació les primeres hores després de la declaració de la independència va ser el de defensa de les institucions catalanes. De tota manera, una de les primeres decisions haurà de ser què cal fer amb les eleccions convocades per Mariano Rajoy, en el sentit de si les reconeix i si s’hi presenta – Artur Mas va argumentar fa poc que ho hauria de fer–, i, si és així, amb quin format i amb quin candidat.

ERC. La direcció d’ERC també va fer reunió ahir, però sense cap decisió en concret, més enllà de la de convidar els afiliats a celebrar el dia i quedar en espera de notícies, malgrat que la defensa de les institucions era, així mateix, un dels primers objectius. Però la inesperada convocatòria d’eleccions autonòmiques també trastocarà els seus plans, i la
decisió de si s’hi presenta o no, i com, tampoc no serà gens ir­rellevant.

CUP. La prioritat de la CUP és, en principi, la resistència pacífica en defensa de les institucions catalanes, però també, a més a més, la immediata posada en marxa del procés constituent, a partir del contingut de la resolució aprovada ahir pel ple del Parlament i de les previsions de la llei de Transitorietat Jurídica. Es tracta d’un procés a què la CUP sempre ha posat un èmfasi es­pecial i a què vol poder sumar, almenys, Podem. Són unes in­tencions que, en principi, no
necessàriament s’han de veure alterades per l’escenari d’eleccions, perquè, sobre el paper, la formació de l’esquerra alternativa independentista és la més predisposada a boicotejar una convocatòria d’aquestes característiques. De fet, es va afanyar a recalcar: “No ens sotmetrem ni a l’autoritarisme de Rajoy ni al 155”. I Mireia Boya va respondre a l’anunci del president espanyol d’una manera prou eloqüent: “El 21 de desembre, paella massiva insubmisa”.

ANC La previsió de les entitats sobiranistes era apostar igualment per la resistència pacífica en defensa de les institucions catalanes, malgrat que de moment no havien concretat com ho farien ni havien fet encara cap convocatòria específica en aquest sentit, més enllà de la crida constant a la mobilització permanent. El nou front d’eleccions, tot i això, i la seva possible influència sobre les decisions que en aquest nou marc adoptin les forces polítiques, condicionarà igualment els passos a seguir.