A cop de jutjats

La querella contra Mas, Ortega i Rigau és l'última ofensiva de l'Estat contra la Generalitat, que gairebé sempre opta per la via judicial per resoldre els conflictes

La Declaració de Sobirania, la llei de consultes, el decret del 9-N, l'euro per recepta o la norma d'horaris comercials han passat pel ribot del TC

28/12/14 02:00 BARCELONA - MARC BATALLER
La cua de ciutadans que es va formar ahir dissabte als jutjats de Reus per autoinculpar pel procés participatiu del 9-N Foto: ACN.
El govern espanyolté
un munt de resolucions
del Constitucional
que no compleix

Quina és la millora manera de resoldre els conflictes polítics que hi ha entre l'Estat i Catalunya? A priori, la resposta hauria de ser fàcil: diàleg i buscar una solució raonada. Per exemple, si els catalans volen votar, només cal fixar-se en el Regne Unit i seguir la mateixa fórmula d'Escòcia. Però el govern espanyol no aplica aquesta fàcil regla de tres. Al contrari. Intenta apagar els incendis amb gasolina i recórrer als jutjats tot allò que fa flaire de sobiranisme o que pot beneficiar Catalunya.

L'últim episodi ha estat la querella contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel procés participatiu del 9-N, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit. L' enèsima ofensiva ha provocat la reacció de la ciutadania i milers de persones s'han autoinculpat a les institucions judicials en suport del govern i a favor de la democràcia.

La consulta ha estat en el punt de mira dels jutjats i de La Moncloa des del minut zero. Tant bon punt es va aprovar la llei de consultes al Parlament i el president Artur Mas va signar el decret de convocatòria –el dissabte 27 de setembre– la maquinària espanyola es va posar en marxa i el sistema judicial, sempre encarcarat i lent, va volar. El Consell d'Estat es va reunir en diumenge, un fet insòlit, i va aprovar dos dictàmens contra la llei de consultes i el decret i l'endemà Mariano Rajoy ja va presentar els recursos al Tribunal Constitucional (TC). Set hores després, l'alt tribunal sentenciava en contra de la consulta i l'executiu de Mas va aturar el procés. A partir d'aquí es va engegar el procés participatiu, que finalment va permetre votar als catalans.

El 9-N ha estat el final d'un camí que va començar amb la Declaració de Sobirania, que es va aprovar al Parlament el 23 de gener del 2013. Rajoy es va posar nerviós amb aquest gest polític i va enviar el text al TC, que va tombar-lo per unanimitat. L'alt tribunal va al·legar que era il·legal el punt que defineix el poble de Catalunya com a subjecte polític i sobirà. Una resolució que va encendre les crítiques de tots els partits sobiranistes, que van recordar que la declaració no tenia cap efecte jurídic.

L'executiu del PP, però, no només ha intentat censurar judicialment l'eix nacional, sinó que tampoc no ha tingut cap mena de contemplació a tallar les ales a moltes de les mesures que el govern català ha intentat portar a terme per aconseguir nous ingressos o reequilibrar les finances. El TC va prohibir l'euro per recepta a Catalunya en considerar que les competències en finançament sanitari són exclusives de l'Estat i també va tombar, en un primer moment a instàncies de La Moncloa, l'impost català sobre els dipòsits bancaris. Més greu ha estat la situació que s'ha produït amb el decret llei de pobresa energètica, que va ser impugnat pel govern espanyol adduint que discriminava els ciutadans d'altres territoris i que el Constitucional ha suspès. Per superar l'escull, el Parlament va reformar la setmana passada el Codi de Consum i hi va incloure mesures semblants a les del decret. Un altre atac contra l'autonomia catalana ha estat la recent derogació de la llei d'horaris comercials per part del TC, que ha admès l'argument de La Moncloa, que la veia massa restrictiva.

Incompliments

L' afany del Partit Popular per fer política a través de les institucions judicials queda en un segon o tercer pla quan el mateix TC dictamina en contra seva. El govern espanyol té un munt de resolucions desfavorables sobre la taula en relació a Catalunya que no compleix, com ara les relacionades amb les beques o la gestió de subvencions amb finalitats de serveis socials.

95
per cent
del sector comercial ha fet un front comú per defensar el model català i per denunciar les “agressions” del govern espanyol arran de la suspensió de la llei d'horaris per part del Tribunal Constitucional.
Darrera actualització ( Diumenge, 28 de desembre del 2014 02:00 )