L'altre debat

Rajoy i Montoro intenten arrossegar Mas i Mas-Colell cap al debat de la gestió sense volada política

La Vanguardia en català | 28/12/2014 - 00:00h


Manel Pérez 


Probablement el procés viscut a Catalunya ha monopolitzat el debat polític de forma tan aguda que ha desplaçat de l'atenció pública altres qüestions d'índole pública que en altres moments es van considerar crucials. Això és particularment cert amb els impostos, allunyats ara de l'ull públic i posats damunt la taula únicament per demostrar el mal finançament de Catalunya, fet que explicaria els alts nivells de pressió fiscal, superiors en general als de la majoria de les autonomies de l'Estat. Diguem que a Catalunya l'opinió pública majoritària coincideix que el que es dirimeix en essència és una qüestió política, de la qual derivarien els canvis en els altres àmbits socials, entre ells l'econòmic.

Mariano Rajoy i el seu ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, fan justament l'aproximació inversa. Volen supeditar la política a alguns fets econòmics. Parlen una vegada i una altra de la reforma fiscal, la contraposen a la dura fiscalitat de Catalunya i esperen que la pressió de les classes mitjanes forci un canvi de rumb, no només fiscal, en la Generalitat.

Mentre defugen fer front a les grans polèmiques, reforma de la Constitució o consulta, però també a les immediatament següents, nou sistema de finançament autonòmic o balances fiscals, despleguen el seu catàleg per a la campanya de rebaixes. Igual que en la reforma a la baixa dels impostos que entra en vigor la setmana que ve, les recents renúncies al cobrament d'interessos del deute per a les autonomies intenten arrossegar el president Artur Mas i el seu conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, cap al debat quotidià de la gestió dels comptes, més prosaica, sense volada política.

Sense que se sàpiga fins a quin punt l'any de les eleccions autonòmiques és el motiu o l'excusa per fer més suportable aquesta decisió d'aplicar interessos zero que té com a dues de les tres principals beneficiàries teòriques dues comunitats governades per rivals, Catalunya i Andalusia (al mig queda la molt important València), fet que ha provocat serioses fractures al PP, especialment al complex front de la Comunitat de Madrid, amb un president que ha començat la seva campanya interna.

La cirereta que Cristóbal Montoro ha enviat a Andreu Mas-Colell és la promesa tàcita que els fons de l'Estat cobriran el dèficit de la Generalitat. La metàfora de la mare que mai no falla als seus fills, per díscols que siguin, en els moments de veritable necessitat, que va utilitzar Luis de Guindos, el ministre d'Economia en les jornades d'enguany a la localitat de s'Agaró.

Al carrer d'Alcalá esperen trobar-s'hi un matí a la porta del Ministeri Mas-Colell, amb les ulleres damunt del front, el nas fregant el paper i el llapis a la mà, posant i traient partides per quadrar un pressupost impossible: ...trec la retallada d'impostos, afegeixo les rebaixes dels interessos del deute amb l'Estat, més el que li pugui arrencar a Montoro.... Seria tant com aspirar a la recuperació de l'escenari tradicional de la negociació pressupostària abans de la crisi política del 2012.

L'objectiu del Govern de Mariano Rajoy, fervent adorador com és de la idea que la recuperació econòmica ja és aquí i amb tanta empenta que és d'estúpids no aprofitar aquesta força per apuntar-se el gol, és que la Generalitat s'avingui a negociar un programa mínim, deixant al marge el seu pla polític general. És a dir, que Mas i el seu conseller s'atribueixin el canvi econòmic i amb això puguin donar per oblidada la seva aventura independentista.

En honor a la veritat s'ha de dir que Rajoy és el primer de prendre'n nota, ja que, lluny de reconèixer errors o prendre nota del desgast de la classe política espanyola, s'obstina a confiar-ho tot a l'anunci d'una recuperació que fins ara té més d'eslògan que de realitat palpable. En fi, l'última prova del seu monòton lliurament a aquesta idea va tornar-la a donar divendres passat.

Al terreny específicament català, Montoro joguineja amb la idea de posar damunt la taula elements que pertorbin l'estratègia de negociació política de la Generalitat. Hisenda ha xifrat en 1.800 milions els estalvis del seu pla interessos zero. Una quantitat que Mas-Colell encara ha de donar per bona, ja que ja sap que els comptes d'Alcalá s'han de mirar amb lupa. És la resposta de Montoro a uns pressupostos de la Generalitat per al 2015 que recullen un dèficit de 2.500 milions, el 0,7% del producte interior brut prescrit al pla d'estabilitat, incloent-hi 2.200 milions d'ingressos depenents d'acords hipotètics amb l'Estat.

Com sempre, deixant la política al marge o, més ben dit, pensant que la millor política és no acceptar el debat més que en els propis termes.