Presidenta Colau

 Author Img

 28/12/2015 00:43

La decisió que ha pres l’assemblea de la CUP avui és menys important i menys determinant del que hauria estat fa tres mesos. Perquè hi ha corrents de fons que el sobiranisme –el central i l’alternatiu– ja no controla. El sobiranisme va deixar passar dues oportunitats d’or per avançar. La batalla electoral dels propers temps a Catalunya no serà cap de les que s’havien previst. El duel entre Junqueras i Mas o el duel entre el bloc inde­pendentista i C’s perdran relleu davant del que generarà el pas d’Ada Colau de la política municipal a la política catalana. Perquè em sembla fora de dubte que l’alcal­dessa acabarà liderant –més aviat que no ens pensem– una opció d’esquerres vinculada a Podem amb voluntat d’absorbir els votants del PSC, d’ICV-EUiA, de la CUP i –alerta– d’ERC. Els maraga­llistes que no s’han convertit a l’independentisme beneiran aquesta operació, de la mateixa manera que diversos antics col·laboradors de Pasqual Maragall són avui els tècnics que fan possible que el govern barceloní de Colau funcioni.

L’amic Lluís Bou ha escrit a El Món que “l’operació Colau és molt semblant a la de la fusió que va donar lloc al PSC. Si el nucli nacional d’aquella proposta estatal va ser el federalisme, en la nova serà un referèndum per a Catalunya”. Hi estic d’acord, amb un matís: mentre els quadres socialistes d’antany s’inspiraven en la socialdemocràcia europea els comuns han begut de receptes de populisme llatinoamericà que menyspreen el realisme del PSUC de la transició, una herència que Camats i Herrera es van vendre a preu de saldo. I també comparteixo amb Bou la idea que el referèndum pot esdevenir una proposta buida com el federalisme del PSOE, atès que Iglesias, per arribar a la Moncloa, necessita guanyar no només a les nacionalitats perifèriques. Recordeu la teoria de la manta i els vots: a Espanya, o et tapes les cames o et tapes el cap. Si un partit fa massa concessions als catalans, genera rebuig entre l’electorat de les Espanyes castellanes, on s’inclou la poderosa Andalusia.

ERC vol seduir el votant potencial de Podem i la cosa anirà a l’inrevés. La CUP imagina estratègies per portar els podemites a la via independentista i el camí serà en direcció contrària. Colau, posada a competir per la presidència de la Generalitat, trencarà el guió dels republicans i dels cupaires i s’oferirà com la gran solució per fer fora Mas. En l’horitzó, un retorn al vell ordre autonòmic mitjançant un tripartit amb els comuns, els republicans i els cupaires, tot amanit per la promesa de referèndum que els podemites de Salamanca –per posar un exemple– no volen ni en pintura. Els ideòlegs d’ERC i els d’Endavant (dins la CUP) també han imaginat un tripartit per construir la República (només) d’esquerres, però ells sempre col·loquen Junqueras a la presidència, una hipòtesi que Colau amenaça seriosament.