ARTICLES
28 desembre 2015 2.00 h

FULL DE RUTA

Mentides

LLUÍS MARTÍNEZ

No els revelo cap secret si els dic el que ja és evident per a qualsevol lector del nostre diari, i és que determinat entorn de la política espanyola, allò que anomenem col·loquialment “la caverna”, s'ha convertit en els últims anys en una immensa màquina de mentides. L'espai Espanya ens estima, que apareix regularment en L'illa de Robinson, d'El Punt Avui Televisió, n'és un bon recull. Però quan la realitat deixa en evidència la caverna, creuen que algú rectifica, que ningú demana perdó? No, en tot cas, seguint el manual de la teoria de la conspiració, es busca alguna explicació alternativa que permeti salvar la cara. I la veritat és que tampoc els caldria. Quan un la té feta de formigó armat no cal preocupar-se'n. Al capdavall, no deixem que la realitat dels fets ens desviï del nostre objectiu: la unitat d'Espanya.

El 2016, deixin d'insultar la nostra intel·ligència amb la història del procés i les inversions

Fa uns dies, després de les eleccions generals –curiós: no abans–, va aparèixer una informació segons la qual la inversió estrangera a Catalunya s'havia disparat al 240% durant els nou primers mesos de l'any 2015. Eh? Com? ¿Però no havíem quedat que les quimeres independentistes estaven allunyant les inversions del nostre país i ens estaven portant a la ruïna? Resposta de la caverna, ja avançada per algun ministre del Partit Popular: el que passa és que els inversors ja saben que aquest procés d'independència mai es durà a la pràctica, i per això continuen apostant per Catalunya. Bé, home (i dona), si vostès, que són tan llestos com els inversors estrangers, ja saben que tal cosa no serà possible, durant l'any que és a punt de començar deixin d'insultar la nostra intel·ligència amb les inversions.

Un altre insult a la intel·ligència, que no és menor, és atribuir les ànsies de llibertat del nostre poble a l'asfixiant adoctrinament arbitrat pels mitjans de comunicació subvencionats pel govern i per les escoles. A Espanya, en canvi, no hi ha mitjans de comunicació subvencionats. Això sí: a les seves escoles s'adoctrina l'alumnat amb el mateix zel que a Catalunya. És a dir, gens.

Ja diuen que la primera víctima de la guerra és la veritat. I a Madrid, hi ha qui el que és un conflicte polític, que tindrà una solució política, ho veuen com una guerra. Com va exclamar el comte de Romanones, ¡Jo, que tropa!