ARTICLES
28 desembre 2015 2.00 h

DESCLOT

En mans de qui?

VICENT SANCHIS

Durant setmanes i setmanes, cassandres i gurus de la tribu han proclamat una vegada i una altra que “el procés” havia quedat en mans de la CUP. És a dir, rodava per la sèquia. O pel sequiot. La culminació de la funció de rec va arribar ahir quan l'assemblea de la CUP va lliscar pel deliri. Votacions frec a frec, suspens, i finalment, un empat inaudit. Això no havia passat mai. Ni ganes. A casa som més seriosos. Però les coses són com són. L'empat, que sortirà en totes les antologies, deixa tot plegat on era. Als llimbs. L'opinió pública que ahir va tenir el bon humor de seguir la jugada se'n feia creus. Els més calmats demanaven eleccions immediates. Anna Gabriel, parlant en el femení genèric que defineix la nova política, va afirmar que els mètodes de la CUP no poden ser “ridiculitzats”. Hauria de buscar al diccionari, dins el gènere que consideri més oportú, l'adjectiu que defineix el gran atzucac en què ens han ficat. Sarsuelers? Segons sembla, ara els dirigents de la CUP tornaran a reunir-se amb les assemblees locals i finalment serà el consell polític qui prendrà la darrera decisió. Això serà el dia dos de l'any de la roda. Però el consell polític –o política– no és exactament l'assemblea. La salut democràtica baixarà alguns punts. Ahir la mateixa Gabriel i uns altres portaveus van demanar als dirigents de Junts pel Sí “que moguin fitxa”. En el joc de l'oca que patim? Potser sí. Potser començar a pensar en eleccions és l'opció més sensata. Per no quedar en mans de Fumanxú.