OPINIÓ
ESCRIPTORA - 28 desembre 2018 2.00 h

TRIBUNA

Els binocles del rei

ASSUMPCIÓ CANTALOZELLA - ESCRIPTORA

Un cop sen­tida l’arenga del rei, em rea­firmo en la teo­ria, ja accep­tada per quasi tots els habi­tants d’aquest Estat: des de Madrid no es veu el ter­ri­tori. És cone­gut que des de la cort mai no es veu el poble... El dig­na­tari reial segu­ra­ment és el que pos­se­eix menys capa­ci­tat per ado­nar-se de qui són els seus súbdits i de quin és l’espai del seu regne. El dis­curs Nadal-2018 ha evi­den­ciat un cop més la teo­ria.

A les ver­si­ons que s’han fet de la cort de Ver­sa­lles, en cinema, i en una recent sèrie tele­vi­sada, es reflec­teix aquesta rea­li­tat. El rei i el seu entorn, en aquell cas Lluís XVI de Borbó, for­men un micro­cos­mos amb les pròpies dinàmiques. En una rea­li­tat paral·lela, que con­ver­teix en dramàtica la situ­ació esta­blerta entre el monarca i els seus súbdits. Men­tre que la cort vivia a la plena opulència el poble no tenia pa. Lite­ral­ment.

No se n’escapa pas Felip VI de Borbó, rei d’Espa­nya, del model. En les parau­les del 24 al ves­pre, mai no va sor­tir expo­sada la veri­ta­ble pro­blemàtica que actu­al­ment té plan­te­jada el regne: el desig intens de la nació cata­lana d’uti­lit­zar el dret de l’auto­de­ter­mi­nació. Com si li fes basarda ano­me­nar Cata­lu­nya fa revolts i gira­gon­ses, expres­sant que cal estar tots units, no sepa­rar-nos mai, viure ben amics i cone­guts.

Par­lar la nit de Nadal com si es dirigís a una soci­e­tat dife­rent de la que es mou per sota del seu setial inten­si­fica el rebuig que sofreix arreu.

La ceguesa de sa Majes­tat és també carac­terística del con­junt de les oli­gar­quies que des de sem­pre tenen el poder polític a les mans i, com el rei, no veuen el ter­ri­tori. Més enllà de l’escan­da­losa xarxa de comu­ni­ca­ci­ons, cal ana­lit­zar el resul­tat de l’anàlisi feta per Sol­bes i Cas­tells que expo­sen una situ­ació impres­si­o­nant després de la dis­tri­bució del resul­tat dels impos­tos, només a 4 auto­no­mies –Madrid i els Països Cata­lans– se’ls retorna menys del cotit­zat. Cata­lu­nya i els 16.000 mili­ons, és ben sabut.

Des­co­nei­xem si Sa majes­tat ignora aquesta situ­ació. Però el cert és que, per Nadal, fa un dis­curs indigne d’un per­so­natge que, posat al cim del regne, sem­bla obli­dar la manca de pro­jecte que ha domi­nat Espa­nya: la carència d’una estruc­tura gene­ral del ter­ri­tori.

Atenció, majes­tat. No només és Cata­lu­nya qui refusa el vos­tre dis­curs... A Cas­te­lla i Lleó ha nas­cut la consciència d’aquesta carència, com els cas­te­llano-vie­jos mani­fes­ten d’ama­ga­to­tis.

Només sou el monarca, és clar. No sou pas res­pon­sa­ble directe del des­ga­vell, és clar. Però, pot­ser hauríeu d’aga­far els bino­cles i mirar més enllà de La Zar­zu­ela i de les mura­lles de riquesa que envol­ten l’oasi madri­leny. Us empor­taríeu una sor­presa. O no?