OPINIÓ
28 desembre 2018 2.00 h

El Suprem es manté ferm

El Tri­bu­nal Suprem va esbros­sant el camí cap al judici als diri­gents inde­pen­den­tis­tes cata­lans. Ahir va fer un altre pas en decla­rar-se com­pe­tent per jut­jar els delic­tes de rebel·lió, sedició i mal­ver­sació de cabals públics dels quals la fis­ca­lia, l’advo­ca­cia de l’Estat i la ultra­dre­tana Vox acu­sen els pro­ces­sats. La sala penal fa seus els prin­ci­pals argu­ments de les acu­sa­ci­ons, un fet habi­tual des que va començar tot el procés judi­cial. Tot ple­gat porta a dub­tar de nou de la par­ci­a­li­tat d’un tri­bu­nal, tacat, d’altra banda, amb polèmiques par­ti­dis­tes, com la que va pro­ta­go­nit­zar el mateix pre­si­dent de la sala, Manuel Marc­hena, quan va ser pro­po­sat per diri­gir el Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial (CJPG).

En la reso­lució d’ahir, en què la sala del Suprem des­carta tras­pas­sar la causa sen­cera al Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC), s’hi fan algu­nes con­si­de­ra­ci­ons sor­pre­nents, que afe­gei­xen nous dub­tes a un procés tacat des dels seus ini­cis per l’ombra de la par­ci­a­li­tat. Això passa quan es fa iro­nia sobre el fet que el judici se cele­brarà molt lluny dels domi­ci­lis dels encau­sats, quan es res­pon a la petició que aquest se cele­bri en català –en un incom­pren­si­ble esment al Tri­bu­nal Euro­peu dels Drets Humans– o quan es des­qua­li­fi­quen els dub­tes sobra la par­ci­a­li­tat dels ponents tit­llant-los de “legítims des­fo­ga­ments defen­sius”.

De manera sor­pre­nent, la sala penal sí que ha deci­dit tras­pas­sar al TSJC la part de la causa dels acu­sats només d’un delicte de deso­bediència. Una decisió que sem­bla més aviat diri­gida a pro­vo­car que el judici al Suprem es pugui desen­vo­lu­par amb menys obs­ta­cles i de manera més ràpida en haver-hi molts menys acu­sats.