OPINIÓ
28 desembre 2018 2.00 h

KEEP CALM

El discurs del rei

ANDREU PUJOL
El rei demana res­pecte per “les per­so­nes, les idees i els drets dels altres” i insta a aban­do­nar “el res­sen­ti­ment”. Em sem­bla que el votaré

Publica l’espa­nyolíssim diari La Razónque Cata­lu­nya i el País Basc han estat els ter­ri­to­ris en els quals el dis­curs del rei espa­nyol ha tin­gut menys audiència. Men­tre que la mit­jana esta­tal s’ha situat al vol­tant del 70% de quota de pan­ta­lla, els bas­cos i cata­lans només s’hi han interes­sat en un 46%, apro­xi­ma­da­ment. Posats a par­lar de números, a l’hora d’enten­dre aques­tes audiències hem de tenir pre­sent que, segons el CEO, entre la ciu­ta­da­nia cata­lana la ins­ti­tució monàrquica obté una pun­tu­ació d’1,8 sobre 10: no cal pas­sar pel des­patx del pro­fes­sor a revi­sar les notes perquè el sus­pens és ina­pel·lable. Les coses són com són, per més que a La Van­guar­dia cada any hagin de fer el dinar de Nadal amb lumbàlgia, després de tanta reverència. Com que el País Basc i Cata­lu­nya no són dos ter­ri­to­ris quals­se­vol –com podria ser la comarca del Rebo­llar, a Sala­manca, per dir alguna cosa–, és evi­dent que l’assumpte té a veure amb l’ads­cripció naci­o­nal dels seus ciu­ta­dans i en la per­cepció que la monar­quia espa­nyola els és un ele­ment aliè. També s’ha de tenir en compte que, para­do­xal­ment, men­tre que a la zona lliure ibèrica els tele­es­pec­ta­dors no tenien esca­patòria en cap canal gene­ra­lista, en els ter­ri­to­ris domi­nats pel naci­o­na­lisme fanàtic i adoc­tri­na­dor podien refu­giar-se en TV3 i ETB si no tenien interès a xafar­de­jar els inte­ri­ors del Palau de la Zar­zu­ela.

Com que el lec­tor, en ser català, és molt pro­ba­ble que s’hagi per­dut injus­ta­ment les sàvies parau­les del monarca, em per­metré fer-li’n cinc cèntims. Només de començar va tenir entra­nya­ble record pels pre­sos polítics cata­lans, refe­rint-se als que “viuen una situ­ació difícil i estan lluny de casa seva i dels seus éssers esti­mats”. Amb un dur exer­cici d’autocrítica, va al·ludir implícita­ment a la reacció de l’Estat espa­nyol arran del referèndum de l’any pas­sat, ins­tant-lo a res­pec­tar “les per­so­nes, les idees i els drets dels altres” i a aban­do­nar “el ran­cor i el res­sen­ti­ment”. Em sem­bla que el votaré.