OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 29 gener 2017 2.00 h

A LA TRES

Ara sí, agafin-se fort

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“A mesura que nosaltres ens anem col·locant, el govern de Madrid es va descol·locant

Sap greu, Mariano, perquè aquest cop la CUP ha fet el que havia de fer i anem de dret al referèndum. Si teníeu alguna esperança que aquests antisistema que tant us espanten us resolguessin el problema, ja heu vist que no, que hi anem de dret i que hi anem convençuts. I vostès, senyores i senyors, ara sí, agafin-se fort. Tothom a les seves posicions; els polítics a fer de polítics; i els ciutadans a fer de ciutadans, allà on ens demanin, que la cosa anirà seriosament. Quan el juny de l'any passat el president Puigdemont va estar a punt d'engegar a dida la legislatura perquè la CUP feia el burro, com diríem col·loquialment, la va salvar enginyosament amb allò de la qüestió de confiança però deixant clar que hi havia tres etapes que calia superar incondicionalment: la qüestió de confiança, el debat de política general i els pressupostos. Ja som, doncs, al cap del carrer. Ahir va quedar clar que hi haurà pressupostos, i això fa pensar que és perquè s'ha bastit entre el govern de JxSí i la CUP una cadena de confiança prou forta i estable per fer front a l'andanada que ara ens vindrà. Malament rai si no és així. Perquè, set anys després d'aquella sentència del TC contra l'Estatut, som a la recta final i ara vindrà la partida de veritat. Anys enrere el president Mas va fer servir una expressió per referir-se a què passaria quan anéssim de veritat amb el procés. “Entrarem en un terreny desconegut”, va dir. Doncs mirin, em sembla que és el que farem ara. Perquè no hi ha manual, i menys cap manual que prevegi fer les coses amb un Estat tan a la contra com és l'espanyol, que no hi entén, que encara busca al diccionari el significat de la paraula diàleg i que a banda de judicialitzar tot allò que es mogui, probablement a partir d'ara jugarà encara més brut. En alguns moments, és probable que ens sorprengui encara més. Però no s'oblidin que tot allò que aquest procés té de respecte i temor, ho té encara molt més d'il·lusió, d'esperança i passió. I que a mesura que nosaltres ens anem col·locant, al govern de Madrid es van descol·locant. Perquè ho fem, encara que ens costi i algun dia se'ns hagi quedat glaçat, amb un somriure als llavis. No se n'oblidin. Aquesta és la nostra millor arma. Caldrà no perdre-ho de vista.