OPINIÓ
29 gener 2018 2.00 h

DE REÜLL

Qui no perdona?

ANNA PUIG
L’Estat és incapaç de reconèixer els seus errors, de negociar

Els catalans diem que ni oblit ni perdó, quan ens referim als fets de l’1 d’octubre. No ho oblidarem, segur, i potser no ho perdonarem del tot però girarem full quan aconseguim implantar la República. La rancúnia mai és bona i en realitat són ells els que no han de tenir la consciència tranquil·la. A nosaltres, en canvi, els fets de l’1-O ens han enfortit com a poble. És l’Estat el que no perdona ni perdonarà mai. És incapaç de reconèixer errors, de negociar, de buscar solucions pactades. Submissió o submissió. Aquesta és la seva política. I s’enutgen i s’ofenen en veure que, una vegada i una altra, els catalans donen majoria parlamentària a l’independentisme. I que els partits sobiranistes no baixen la guàrdia, malgrat les imputacions, els empresonaments i l’exili. I el govern del PP dona cops a l’aire i fa coses tan humorístiques com revisar el clavegueram del Parlament, controlar camins rurals a la frontera i inspeccionar aeròdroms on es fan salts amb paracaigudes. Estan cegats per la venjança i per la impotència de no poder aturar de cap manera la marea independentista. Com quan buscaven urnes i no en van ensumar ni una. Mirin, no sabem què passarà demà en el debat d’investidura del president de la Generalitat. No sabem ni si hi haurà debat. Els fets poden ser totalment inesperats. No obstant, estiguin tranquils i preparats perquè, el que està clar, és que aquí ningú té la intenció de quedar-se amb els braços plegats.