POLÍTICA
29 gener 2019 2.00 h

LA CRÒNICA

I per quan el poder de la gent?

GEMMA BUSQUETS
Per Fernàndez, “és impre­sen­ta­ble que no hi hagi una estratègia comuna”

En l’última Diada, un mani­fes­tant es va acos­tar a David Fernàndez i li va etzi­bar: “Quan uti­lit­za­rem el poder que tenim?”. Ahir al ves­pre, a l’audi­tori Josep Irla es va haver d’habi­li­tar la sala adja­cent; tot i això hi havia gent dreta i d’altres assis­tents van optar per mar­xar per falta d’espai. A banda de l’interès que gene­ren dos tòtems d’opinió de l’inde­pen­den­tisme com són l’acti­vista i exdi­pu­tat de la CUP David Fernàndez i el direc­tor de Vilaweb, Vicent Par­tal, el sold out d’ahir demos­tra la “força monu­men­tal” de la gent, tal com va fer notar Par­tal, dei­xant de banda altres moments en què “la gent no ha fallat”, al car­rer, a les urnes, a les auto­pis­tes o a les pre­sons. I va ser un dels eixos –recor­dar, enmig de la divisió política, que “els vots són vos­tres, no d’ells”– del diàleg entre Vicent Par­tal i David Fernàndez, mode­rat pel direc­tor de La República, Car­les Ribera. “No obli­dar quina és la base del procés”, que es remunta a Arenys de Munt, va fer història Par­tal o, retro­ce­dint a una fita de la deso­bediència de fa cent anys: “Sense les vagues dels obrers de La Cana­denca encara tre­ba­llaríem els diu­men­ges”, va reblar Fernàndez.

Vicent Par­tal va indi­car que després de l’estiu “es reac­ti­varà”, ja que els mesos del judici i les elec­ci­ons muni­ci­pals del maig supo­sen una “parada tècnica”. També va menar la pressa: “A la tar­dor ens hau­rem de plan­te­jar si fer unes altres elec­ci­ons, apli­car República, alli­be­rar ter­ri­to­ris...”. A la pre­gunta del mode­ra­dor sobre si el 27 d’octu­bre del 2017 “ens hau­rien fet més cas amb petroli”, Par­tal va resol­dre amb un “hauríem d’haver fet efec­tiva la República”, “pren­dre el poder”, el qual va pro­vo­car els pri­mers aplau­di­ments de l’audi­tori. També va dei­xar constància de la lliçó apresa en aquests mesos durant els quals s’ha demos­trat “que la repressió de l’Estat fun­ci­ona”, prova n’és que “Jun­que­ras i Puig­de­mont no es posen d’acord”, Par­tal també va reconèixer der­ro­tes de l’Estat com ara que el rei espa­nyol no s’atre­veix a tre­pit­jar ter­res giro­ni­nes: “L’heu fora­gi­tat, el Borbó.” David Fernàndez, amb experiència a l’hora de bas­tir ponts des de la dis­crepància, va cri­ti­car la falta d’uni­tat, reco­nei­xent que “costa de fer”: “Por­tem setze mesos de retrets comuns; no hi ha diàleg entre les parts.” I va recal­car que “és impre­sen­ta­ble que no hi hagi una estratègia comuna a pocs dies d’un judici polític”, que tindrà “una sentència de to inqui­si­to­rial”. Reblant la reflexió de Par­tal sobre “les victòries gua­nya­des” per la gent, va recor­dar la importància que té “el muni­ci­pa­lisme” en tot el procés i la “bufe­tada a l’Estat” que van supo­sar les elec­ci­ons del 21-D. En aquest futur imme­diat després de l’estiu, Par­tal va apun­tar un ele­ment difícil de ges­ti­o­nar per la bar­reja de sen­ti­ments, en relació amb els polítics empre­so­nats, “que hi són pel man­dat que el poble els va enco­ma­nar”: “La seva lli­ber­tat no és la del país; caldrà que el país faci coses per la seva lli­ber­tat, més enllà de la dels pre­sos.”