OPINIÓ
29 gener 2019 2.00 h

Judici sense garanties

La cons­ta­tació que el judici als líders de l’inde­pen­den­tisme català no tindrà res a veure amb la justícia i sí, molt, amb la política és cada dia més sòlida i evi­dent. L’últim exem­ple és la decisió del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal de no pro­nun­ciar-se sobre el recurs d’Oriol Jun­que­ras con­tra la seva presó pre­ven­tiva incon­di­ci­o­nal per no inter­fe­rir en el judici que començarà aviat al Suprem. El TC, un cop més, deci­deix no pro­te­gir els drets de Jun­que­ras, tal com ja ha fet abans demo­rant fins a un any la seva res­posta als recur­sos dels pre­sos polítics cata­lans con­tra les ordres de presó pre­ven­tiva i vul­ne­ració de drets.

No hi ha sor­presa en l’acti­tud par­cial del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal en tot el que té a veure amb la repressió del procés sobi­ra­nista català. La nove­tat en aquest cas és que ara el TC con­travé expres­sa­ment el cri­teri jurídic vin­cu­lant del Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans, que fa dos mesos va con­dem­nar Tur­quia pel mateix, per haver vul­ne­rat els drets del dipu­tat pro kurd Sela­hat­tin Demir­tas, que fa dos anys que és en presó pre­ven­tiva, amb l’agreu­jant que el TEDH alerta en la sentència que, a banda de vul­ne­rar els drets i les lli­ber­tats del polític, “es posa en perill el sis­tema democràtic”.

A Espa­nya, el Suprem i el Cons­ti­tu­ci­o­nal no estan garan­tint els drets dels líders cata­lans a la pre­sumpció d’innocència i a la lli­ber­tat per pre­pa­rar la millor defensa pos­si­ble, així com també els estan impe­dint exer­cir el seu dret a con­ti­nuar fent política des de les ins­ti­tu­ci­ons o els par­tits. Les seves deci­si­ons i cri­te­ris s’assem­blen molt més a les de la justícia de Tur­quia que a les de la justícia euro­pea. I la suma d’evidències lamen­ta­ble­ment dina­mita tota espe­rança que els pre­sos i exi­li­ats polítics cata­lans puguin tenir un judici just a l’Estat espa­nyol.