OPINIÓ
29 gener 2019 2.00 h

FULL DE RUTA

Hipocresia mundial

MIQUEL RIERA
Cata­lu­nya és un afer intern i Veneçuela, no. No deu ser pas perquè aquí no hi ha majo­ria social al Par­la­ment i al car­rer

El cas de Veneçuela ha tret a la llum les ver­go­nyes dels man­da­ta­ris de mig món, sobre­tot si ho com­pa­rem amb el cas català. Sobre Veneçuela, per exem­ple, els països favo­ra­bles a l’auto­pro­cla­mat pre­si­dent Juan Guaidó no s’han can­sat de repe­tir que l’opo­sició té un ampli suport popu­lar, una majo­ria par­la­mentària i que les mobi­lit­za­ci­ons al car­rer han estat mas­si­ves i cons­tants els últims anys. No els sona de res, tot això? Oi que sí? O no passa a Cata­lu­nya que el movi­ment inde­pen­den­tista té un ampli suport popu­lar, la majo­ria abso­luta al Par­la­ment i les mobi­lit­za­ci­ons al car­rer han estat mas­si­ves i cons­tants els últims anys? Cer­ta­ment, i pacífiques, a diferència de les de caire vio­lent que sovint ha pro­ta­go­nit­zat l’opo­sició veneçolana, amb ele­ments incon­tro­lats en les mani­fes­ta­ci­ons.

L’altra qüestió que ha dei­xat en clara evidència la hipo­cre­sia de molts estats és el fet de con­si­de­rar el con­flicte veneçolà com un afer en el qual la política inter­na­ci­o­nal pot inter­ve­nir. I ho han fet amb ame­na­ces i posant ter­mi­nis i decre­tant ultimàtums. Des­co­nei­xent, a més, les lleis veneçola­nes, que no per­me­ten que el pre­si­dent con­vo­qui elec­ci­ons avançades.

Com va denun­ciar aquest diu­menge el cònsol de Veneçuela a Bar­ce­lona, Ricardo Capellá, seria com si els EUA dema­nes­sin a Pedro Sánchez que con­voqués un referèndum a Cata­lu­nya al·legant que hi ha majo­ria social al car­rer i al Par­la­ment. Oi que no faran? Cata­lu­nya és un afer intern, però Veneçuela, no. Ah, però és que Veneçuela és una dic­ta­dura! Una dic­ta­dura en què en els últims dos anys s’ha votat almenys tres vega­des i hi ha gua­nyat el cha­visme.

Hi ha dues mane­res de mesu­rar les coses. Ara interessa domi­nar Veneçuela, país ric en petroli. Però quan Espa­nya era una dic­ta­dura ningú movia ni un dit. Com passa amb altres estats, amb règims molt pit­jors. I no cal par­lar d’Aràbia Sau­dita. Només cal atu­rar-se, per exem­ple, a Egipte, on ahir el pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, no va tenir pro­ble­mes a com­parèixer amb Al-Sisi, pro­ta­go­nista d’un cop d’estat no fa pas tant temps.