MIRADOR

Marçal Sintes

MARÇAL SINTES

Periodista

La submissió del PSC

@sintesolivella

El PSC ha deixat de pensar en Catalunya per convertir-se en una modesta i submisa delegació comercial de les que té el PSOE

La submissió del PSC

ACN

Miquel Iceta i Pedro Sánchez, aquest dissabte, al comitè federal del PSOE.


DIUMENGE, 28 DE FEBRER DEL 2016 - 19:40 CET

Si fracassa la investidura de Pedro Sánchez, com tot sembla indicar a l'escriure aquestes línies, la foto del pacte entre ell i Albert Rivera i el text que la justifiqués convertiran, en el pitjor dels casos, en una broma destinada a esgrogueir a les hemeroteques i, en el millor (per a ells), en la llavor d'un acord ampli i suficient.

Sánchez va decidir aliar-se amb Ciutadans i renunciar, per ara almenys, a un pacte d'esquerres, encara que aquest últim oferia més recorregut. No es va atrevir a desobeir ni l'andalusa Susana Díaz ni molts dels barons del PSOE. Tampoc va voler contrariar el món dels diners. A més, Pedro possiblement no es refia de Pablo, i s'ha de reconèixer que de motius no n'hi falten.

Tot tornarà a començar si el 5 de març Sánchez no es converteix en president. Rajoy haurà d'abandonar el quietisme i lluitar per la seva investidura. Vindran dos mesos, una eternitat en política, en els quals pot passar qualsevol cosa. És impossible endevinar el desenllaç. Potser al final caldrà convocar noves eleccions, cosa que, no obstant, cada vegada menys gent desitja.

Resulta evident que la foto entre Sánchez i Rivera implica un risc i comporta uns costos. Especialment per als socialistes, i molt en particular per als socialistes catalans, que, a través de Miquel Iceta, l'han avalat públicament.

No és només que el text del pacte ignori Catalunya (s'hi acorda vetar la possibilitat d'un referèndum). És que, si bé Rivera i Ciutadans poden presentar-se fora com un partit nou, reformista i de centre-dreta, això no és possible a Catalunya. A Catalunya tothom sap qui és Rivera i què és Ciutadans. “A Catalunya tenim una percepció de Ciutadans diferent, molt lligada als seus orígens, els d'una força clarament antinacionalista i fins i tot anticatalanista”, admetia Iceta en declaracions a EL PERIÓDICO. En efecte, Ciutadans va néixer per combatre la llengua catalana, primerament a les escoles, i després on fes falta, fins i tot al preu de trencar la cohesió social.

Miquel Iceta va decidir en el seu moment entregar el PSC al PSOE de Pedro Sánchez (mirant potser de desempallegar-se de les urpes de Susana Díaz) i –greu error- canviar la seva posició per passar a rebutjar un referèndum legal i acordat sobre la independència. A partir d'ara, després d'aplaudir l'aliança amb Ciutadans, Iceta difícilment podrà parlar del catalanisme del PSC i sobre el terreny els socialistes tindran encara més dificultats per frenar Ciutadans en aquelles ciutats on el PSC encara té poder o juga algun paper. Alguns alcaldes deuen estar furiosos.

Aparentment, el PSC ha deixat de pensar en Catalunya i fins i tot en si mateix per assumir amb un somriure convertir-se en una modesta i submisa delegació comercial, una més, de les que té el PSOE repartides per Espanya.Trist
.