OPINIÓ

Jesús Rivasés

JESÚS RIVASÉS

Director de {'Tiempo}'

Els 100 dies en funcions de Rajoy

@{jesus_rivases}


DILLUNS, 28 DE MARÇ DEL 2016 - 21:21 CET

Aquest dimarts de Pasqua, quan Catalunya i part d’Europa –Madrid ho va fer ahir a mig gas– recuperen l’activitat després del parèntesi, aquesta vegada tràgic per les massacres a Brussel·les i en altres llocs, Mariano Rajoy compleix 100 dies al capdavant d’un Govern en funcions. Podrien arribar a ser el doble, si com espera l’inquilí de la Moncloa hi ha repetició d’eleccions. L’anunciada reunió entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias oferirà les primeres pistes definitives si el camí del líder socialista cap a la Moncloa s’aplana o es complica. Encara que els socialistes aconsegueixin els suports –o les abstencions– necessaris, tot apunta que el suspens continuarà, tal com va passar amb el Govern català, fins que expiri el termini. 
    El país que governa en funcions Rajoy viu amb el repte de consolidar la sortida de la crisi i seguir endavant en la tasca de reduir la desocupació o, en el millor dels casos, que aquesta s’estanqui. Espanya, segons l’FMI, superarà el 2016 Itàlia en renda per càpita, amb una mitjana de 36.650 euros enfront dels 36.429 euros, en termes de paritat del poder de compra. Res a veure amb aquells entusiasmes de Zapatero en els seus moments d’eufòria que Espanya igualaria Alemanya, però un pas, sens dubte. L’Espanya en funcions, malgrat la seva millora indubtable, també presenta trets preocupants que, combinats amb certes idees assentades en l’imaginari popular, poden originar un còctel explosiu. 
    Per exemple, segons les últimes dades publicades per la Seguretat Social, al tancar el 2013, la despesa en prestacions socials va ser de 259.529 milions d’euros, és a dir, només un 2,66% menys que els 266.625 milions gastats per aquest concepte el 2011. I, el que encara resultarà més sorprenent per a alguns, la despesa en prestacions socials el 2013 –i els avanços de dades del 2014 i el 2015 van pel mateix camí– va ser superior en gairebé 1.000 milions d’euros a la del 2009. Tots els números són susceptibles d’interpretar-se, i hi ha experts a recargolar-ho, però les dades són aquestes. Un Govern menys efectiu, però més hàbil, n’hauria tret partit.
    El país que governa en funcions Rajoy és un país que el 2013 tenia 17,5 milions de persones ocupades 
–amb feina– i ni més ni menys que 14 milions de persones que vivien de les diferents prestacions socials, des de les pensions contributives fins a la renda mínima d’inserció, sense oblidar els subsidis per desocupació. Les coses han millorat una mica, perquè ara hi ha 18 milions d’ocupats, però no fa falta ser premi Nobel d’economia per arribar a la conclusió que aquests percentatges entre ocupats i perceptors de prestacions són insostenibles en el futur, per molts impostos que vulguin apujar els populistes de tots els partits. És la realitat economicosocial d’un país en funcions que no està vacunat contra un populisme que empitjoraria la situació.