POLÍTICA
LONDRES - 29 març 2017 2.00 h

Escòcia desafia Londres i vota fer un nou referèndum

 El Parlament decideix demanar poders al Regne Unit per organitzar una segona consulta sobre la independència

 May ja ha avançat que no la permetrà fins que no acabin les negociacions del ‘Brexit' amb Brussel·les

DANIEL POSTICO - LONDRES
La votació va ser aprovada per 69 vots a favor i 59 en contra

El Parlament escocès va votar ahir a favor de demanar permís a Londres per convocar una segona consulta sobre la independència entre la tardor del 2018 i la primavera del 2019. La decisió va ser aprovada per 69 vots a favor –procedents dels parlamentaris del Partit Nacional Escocès (SNP) i dels Verds, que tenen majoria a Holyrood– i 59 vots en contra –procedents dels partits unionistes britànics, encapçalats pels tories escocesos.

Ara el govern de Sturgeon sol·licitarà al Parlament de Westminster activar l'ordre de la secció 30 perquè es transfereixin a Holyrood els poders per poder organitzar la consulta, com ja va fer l'ex-primer ministre David Cameron l'any 2014. No obstant això, les coses seran molt diferents aquesta vegada. La primera ministra britànica ja ha anunciat que no pensa permetre una nova consulta sobre la independència mentre durin les negociacions del Brexit amb Brussel·les –dos anys–, ja que considera que debilitaria la posició britànica.

Sturgeon vol que la consulta se celebri durant l'últim tram –en els últims sis mesos– de la negociació amb la Unió Europea, quan ja se'n sàpiga o se n'intueixi el desenllaç. És a dir, quan ja sàpiguen si el govern de May està defensant els interessos dels escocesos o està apostant per un Brexit dur com la mateixa primera ministra britànica ja va anunciar el 17 de gener. Això significaria la sortida del mercat únic i de la unió duanera, i començar de zero.

La primera ministra escocesa reclama que es respecti la voluntat dels escocesos, que en el referèndum sobre el Brexit van votar massivament (62%) a favor de mantenir-se a la UE, mentre que al conjunt del país van decidir sortir-ne. A més d'Escòcia, Irlanda del Nord, i també la ciutat de Londres, van votar continuar al club. El vot a favor del Brexit es va produir majoritàriament a Anglaterra. Sturgeon també vol permetre la lliure circulació de persones al seu territori. Dilluns, en la seva visita abans d'iniciar el Brexit avui, May es va reunir amb Sturgeon a Glasgow i va tornar a rebutjar una nova consulta. “Continuo pensant el mateix i no canviaré de parer”, va dir. I va justificar la seva decisió al·legant, primer, que ara és moment d'estar units, i segon, que els escocesos encara no saben quin serà el pacte final per al Regne Unit. May està convençuda que aconseguirà un acord molt beneficiós per al Regne Unit.

Per la seva banda, Sturgeon, després de la reunió, va tornar a expressar el seu desencís per l'actitud de la primera ministra. Se sent decebuda perquè considera que Londres en cap moment s'ha pres seriosament la voluntat dels escocesos. El govern escocès no sap quin lloc ocuparà a la taula de negociacions i no creu que defensin els seus interessos. No vol permetre que “un govern tory molt dretà” decideixi el futur dels escocesos. “El futur d'Escòcia no ha de ser imposat; ha de ser una elecció dels escocesos”, va afirmar Sturgeon en el primer dels dos dies de debat, dimarts de la setmana passada. “Els votants estan farts dels jocs de l'SNP sobre la independència”, li va replicar la líder dels conservadors escocesos, Ruth Davidson. El debat i la votació van ser suspesos dimecres després de l'atac terrorista a Westminster.

L'engany dels unionistes

Els nacionalistes escocesos se senten enganyats perquè el principal argument dels unionistes britànics durant la campanya del referèndum sobiranista del 2014 va ser que, si Escòcia se separava del Regne Unit, aleshores quedaria fora de la UE. Escòcia és eminentment europeista. Dos anys després, el Regne Unit va votar sortir de la UE, i Escòcia, que va escollir continuar-hi, n'haurà de quedar fora. “Ens volen arrossegar a un penya-segat”, va denunciar Sturgeon.

La líder escocesa va tractar de negociar amb May un acord especial per a Escòcia perquè continuï tenint accés al mercat únic. La premier va dir que això significaria posar una frontera física entre els dos territoris. Els escocesos se senten decebuts perquè, a la vegada, May ha promès que no hi haurà frontera entre les dues Irlandes. L'única opció per als escocesos, si May no s'avingués a pactar una consulta, seria fer-la de manera unilateral. El suport a la independència a Escòcia ha pujat fins al 50% després del Brexit.

LES XIFRES

43
anys
fa que el Regne Unit va entrar a formar part de la Unió Europea.
62
per cent
dels escocesos van votar a favor de continuar dins la UE.

Avui es fa oficial el ‘Brexit'

L'ambaixador britànic a la Unió Europea, Tim Barrow, entregarà avui personalment al president del Consell Europeu, Donald Tusk, la carta en què el Regne Unit notificarà la seva decisió de sortir de l'organització. Es tracta d'una decisió històrica i sense precedents a Europa. Es posarà fi a 43 anys de pertinença del Regne Unit a la UE. Al mateix temps que Barrow entrega la carta, a les 12.30 (hora local), Theresa May comunicarà la decisió al Parlament. El pas següent serà definir com i on es faran les negociacions. El Consell Europeu ha convocat una cimera extraordinària de caps d'estat i de govern de la Unió Europea el dia 29 d'abril per decidir les línies mestres de la negociació. Les converses per fixar els termes del divorci podrien començar d'aquí a dos mesos i s'allargaran dos anys.