POLÍTICA
BARCELONA - 29 març 2017 2.00 h

Rajoy promet una pluja de milions

 Incredulitat i escepticisme entre l'empresariat català per l'anunci d'inversions del president espanyol

 El líder popular demana ajuda als empresaris per “guanyar la batalla de la moderació” i “segellar esquerdes” amb Catalunya

EMILI BELLA - BARCELONA

Quan falta menys de mig any per al referèndum sobre la independència previst en el full de ruta sobiranista, Mariano Rajoy va prometre ahir una pluja de milions per a infraestructures fins al 2020, i més enllà, davant d'una part de l'empresariat català, a qui va suplicar ajuda per “reconstruir ponts i segellar esquerdes” obertes amb Catalunya, per “guanyar la batalla de la moderació i recuperar la concòrdia”. Amb l'empresariat, el president espanyol sí que hi dialoga. En canvi, va aprofitar per fer el seu gran anunci a Barcelona en absència de Carles Puigdemont, de viatge als Estats Units. Més que esquerdes, tota una bretxa separa els dos executius.

Rajoy, acompanyat de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i del delegat a Catalunya, Enric Millo, va furgar en els pitjors malsons dels empresaris: “El risc més gran que afrontem, el factor que podria frenar la recuperació, és la inestabilitat política.” “Hem aconseguit entre tots superar una crisi tremenda i ara estem en condicions de guanyar un futur millor; no el malbaratem amb aventures empobridores”, va destacar. En aquest sentit, va acusar l'independentisme de voler “desconnectar-se del futur, de la realitat espanyola i europea, de la llei i del diàleg”, i el va instar a no crear problemes, ja que “reparar el material amb què està teixida la confiança és costós”.

Conscient que el compromís de 4.200 milions d'euros podia ser vist com un cant de sirena, Rajoy va remarcar que és un pla “realista, viable i verificable en totes les etapes”. Però la seva oferta per neutralitzar el procés va xocar amb el pragmatisme del sector econòmic i polític català, que va agafar amb pinces les promeses milionàries, escarmentat per altres pluges de milions anunciades en el passat per Madrid, que fins ara ha tingut dificultats per complir, encara que només fos el que estableix la llei, en matèria d'inversions a Catalunya.

Les principals associacions empresarials del país, com ara la Cambra de Comerç i les patronals Foment i Pimec, van acollir positivament l'anunci d'inversions, però no van amagar la seva incredulitat i van instar Rajoy a executar-les en els terminis previstos. La Generalitat també va expressar el màxim escepticisme. Des dels Estats Units, el president va constatar que “l'empresariat està fart dels incompliments”. I, des de la mateixa jornada Connectats al futur, organitzada pel govern espanyol al Palau de Congressos de Catalunya, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, hi va insistir: “El grau de credibilitat que tenen els anuncis de Rajoy és molt baix.” Rull va instar el cap de l'executiu espanyol a demanar disculpes pels incompliments. No hi va haver contrició: el dirigent del PP va subratllar les inversions fetes fins i tot en temps de crisi i va vendre l'anunci d'ahir com “un nou impuls” en infraestructures. “Ara podem fer més i podrem fer més coses a mesura que la recuperació de l'economia es consolidi”, va assegurar.

Rajoy tampoc va convèncer els representants del govern barceloní Gerardo Pisarello i Janet Sanz, que van exigir que la inversió promesa es materialitzi. “No hem vist cap element que ens porti a tenir esperances que això pugui passar”, va lamentar el primer tinent d'alcalde. “Les inversions en infraestructures les prometen des de fa anys sense cap concreció”, hi afegia.

Prop de 500 empresaris escoltaven amatents Rajoy. El president de la Cambra de Comerç d'Espanya i del grup Freixenet, José Luis Bonet, va aplaudir l'aposta pel corredor mediterrani, que considera l'eix geogràfic més dinàmic econòmicament. Per la seva banda, el de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, espera que es concreti com es mesurarà l'execució de les infraestructures.

Hi ha pressa

El president de la patronal Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, es va referir a la jornada com una trobada “positiva i oportuna” per afavorir el diàleg institucional i generar més confiança. Tanmateix, va apressar Rajoy a executar d'una vegada les inversions pendents des de fa anys. Hi coincidia el president de la patronal catalana de la petita i mitjana empresa (Pimec), Josep González, que va insistir en la necessitat que el paquet d'inversions “es faci i es compleixi”. Entre els més escèptics, hi havia el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, que va repassar els retards que acumulen algunes obres, començant per l'accés viari al port, la primera pedra del qual es va posar el mes de desembre del 2014, i “pràcticament no s'ha avançat”.

“Si es fan monòlegs i s'incompleixen, les coses no funcionen”, va etzibar Enric Ticó, president d'FGC. La fila zero d'empresaris incloïa Florentino Pérez (ACS), Amancio López (Hotusa), Salvador Alemany (Abertis), Javier Godó i Miquel Roca Junyent, a més de l'expresident José Montilla.

Dins del cistell de Rajoy, també hi havia l'aposta perquè Barcelona doni cabuda a la seu de l'Agència Europea de Medicaments, que arran del Brexit abandonarà Londres.

N'hi ha que volen desconnectar-se del futur, de la realitat espanyola i europea, de la llei i del diàleg
Mariano Rajoy
PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL
De promesa en promesa fins a l'incompliment final. L'empresariat està fart dels incompliments
Carles Puigdemont
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
Hauria estat un gest interessant per part de Rajoy cert acte de contrició i que hagués demanat disculpes
Josep Rull
CONSELLER DE TERRITORI

Bona part de l'empresariat no hi era

Des de Washington, el president, Carles Puigdemont, va posar l'accent en les absències en l'acte de Rajoy: “No hi havia tota la classe empresarial escoltant l'anunci.” Ni de bon tros. Entre les absències més destacades, hi havia la del president de Gas Natural Fenosa i del patronat de la Fundació Bancària La Caixa, Isidre Fainé; la del president de CaixaBank, Jordi Gual, i la del president del Banc Sabadell, Josep Oliu. Tampoc van fer acte de presència els consellers delegats Rafael Villaseca (Gas Natural), Gonzalo Cortázar (CaixaBank) i Jaume Guardiola (Banc Sabadell). El president de Cellnex i conseller delegat d'Abertis, Francisco Reynés; el president de Mango, Isak Andic, i el tàndem de consellers delegats de Grífols, Raimon i Víctor Grífols, tampoc van anar a escoltar les promeses de Rajoy, així com el president d'Agbar, Ángel Simon, i els responsables d'Esteve, Puig, Agrolimen (Carulla), Tous, Nutrexpa (Ferrero), Pronovias (Palatachi), Almirall (Gallardo), Damm (Carceller) i Planeta (Lara), també absents.


POLÍTICA
BARCELONA - 29 març 2017 2.00 h

Foment anuncia obres ja compromeses des del 2012

 El ministre Íñigo de la Serna reconeix que el trànsit de trens al túnel de la plaça Catalunya és a un pas del “col·lapse”

 El president de Renfe sosté que rodalies està “en uns paràmetres adequats”

JORDI PANYELLA - BARCELONA

“Els compromisos es compleixen.” La frase la va pronunciar ahir a Barcelona el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, poc abans de detallar algunes de les obres que integraran part de la inversió de gairebé 2.000 milions d'euros en obra pública que el seu ministeri farà a Catalunya fins a l'any 2020, bona part de les quals no només són velles reivindicacions del territori, sinó vells compromisos adquirits i encara no complerts per l'administració de l'Estat.

El desdoblament de la via del tren de la línia R3 de rodalies, entre Parets del Vallès i la Garriga, així com la renovació del centre de control de trànsit de l'estació de França –que va tenir una greu avaria el 2015–, són treballs anunciats ahir i que ja es preveien en el pla de rodalies que va aprovar el 2012 el govern de l'Estat, aleshores en mans del PSOE. No només són compromisos antics, sinó que en alguns casos no són obres noves, ja que el concurs per a la construcció del nou centre de control de trànsit es va adjudicar el 2015 a l'empresa Siemens, i el desdoblament a l'R3 està en procés de licitació, segons va informar al seu dia la mateixa Adif.

Mancances

El ministre De la Serna va ser l'encarregat de posar la lletra petita als grans números que hores abans havia exposat el president espanyol, Mariano Rajoy, i va detallar que bona part de la inversió es destinarà a millorar la xarxa de rodalies, que va reconèixer que presenta mancances. En aquest sentit, el ministre va explicar que el trànsit de trens és tan elevat que el túnel de la plaça Catalunya és a un pas del “col·lapse”. També va admetre que les obres de substitució de la catenària entre Figueres i Portbou és molt urgent, perquè està funcionant amb un material molt envellit.

El reconeixement de la precarietat del servei va contrastar amb les paraules que, una estona abans, en el mateix acte en què va intervenir De la Serna, va pronunciar el nou president de Renfe, Juan Alfaro, que va inflar el pit per la puntualitat del servei, d'un 95%, i va assegurar que rodalies està “en uns paràmetres adequats”.

El port

Una de les obres en què es va aturar el ministre de Foment en el moment de detallar les inversions és la dels accessos ferroviaris al port de Barcelona. Es tracta d'una infraestructura que neix d'un pacte a tres bandes, Port-Generalitat-Estat, de l'any 2003, i per la qual l'any passat es va arribar a un acord de finançament del 50% entre l'autoritat portuària i Adif, d'un pressupost total de 150 milions d'euros. En l'àmbit general dels ports, Íñigo de la Serna també va detallar un paquet d'inversions de 586 milions d'euros, dels quals, 112 milions aniran al port de Tarragona. Als aeroports, s'hi destinaran 200 milions, i se n'invertiran 853 en carreteres.

El ministre va voler insistir en la necessitat que es pugui fer “una avaluació i un seguiment” de les obres promeses i, com a mostra d'aquesta voluntat de compromís, va recitar un seguit de treballs que s'estan fent en carreteres i autopistes, i que s'han d'acabar entre el 2017 i el 2019, com ara la variant de Vallirana i el desdoblament de l'N-II entre Medinyà i Orriols.

Corredor mediterrani

El detall en l'explicació de les obres que es faran a rodalies va contrastar amb la poca concreció a l'hora d'abordar el corredor mediterrani, qüestió en què tant Rajoy com De la Serna van ser menys explícits. El president espanyol va parlar d'una inversió de més de 600 milions, sense precisar si eren a Catalunya o en altres llocs de l'Estat, i es va comprometre a tenir acabats els treballs la primavera del 2020.

La inversió anunciada no és una xifra per a un bon titular o perquè pugui sonar bé. Són realitats tangibles
La xarxa de rodalies està molt tensionada. Hi circulen 869 trens, amb 106 milions de passatgers
Íñigo de la Serna
MINISTRE DE FOMENT
Necessitem fets concrets a l'estació de la Sagrera i el finançament del transport públic
Janet Sanz
TINENTA ALCALDE BARCELONA

El gran forat negre de l'estació de la Sagrera

Janet Sanz, cinquena tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, estava empipada ahir, i tenia raó. La principal obra d'infraestructura ferroviària que ha d'executar el govern espanyol a Barcelona, l'estació de l'alta velocitat a la Sagrera, va ser la gran absent en l'acte d'ahir. Ni Rajoy ni De la Serna s'hi van referir en cap moment.

El projecte, amb totes les obres aturades des de finals del 2015, té un pressupost global de 702 milions, segons van pactar les administracions en un conveni del 2009. La paralització dels treballs suposa aturar tota la planificació urbanística de transformació de l'entorn que va lligada a la construcció de l'estació.

Un altre gran projecte d'infraestructures de la ciutat, l'arribada del tren a la T1, va tenir més sort. Íñigo de la Serna va explicar que el pressupost d'aquesta obra serà de 385 milions d'euros, 100 dels quals corresponen a una segona fase, si bé no se'n van precisar els terminis d'execució. La primera fase començarà a ser una realitat a finals d'aquest estiu, quan comenci a funcionar la tuneladora que ha de perforar una galeria de tres quilòmetres per sota de les pistes de l'aeroport. Es preveu que aquest túnel estigui acabat el desembre del 2018. Quan estigui en funcionament, connectarà l'aeroport i l'estació de Sants en 20 minuts i el nombre de passatgers als quals donarà servei oscil·larà entre els set i els nou milions.