POLÍTICA
MADRID - 29 març 2018 2.00 h

Llarena vol Puigdemont per corrupció si així el lliuren abans

 El jutge del Suprem manté el supòsit de rebel·lió violenta i alhora marca la casella de ‘corrupció’ per si Alemanya l’extradeix més aviat

 La defensa reclama que l’executiu de Merkel hi prengui part

DAVID PORTABELLA - MADRID

El jutge Pablo Llarena no té plena confiança a l’hora de fer comprendre al nord dels Pirineus la seva visió de la violència –l’exigència del delicte de rebel·lió en el Codi Penal espanyol– al voltant del procés català. A l’hora d’emetre l’ordre europea de detenció que ha enviat a les autoritats de Schleswig Holstein per reclamar l’entrega a la justícia espanyola de Carles Puigdemont, el jutge del Tribunal Suprem manté el supòsit de la rebel·lió amb el desig que Alemanya validi l’ús de la violència a Catalunya però, alhora, ha marcat també la casella de la corrupció per si així obté el premi de consolació d’una entrega accelerada del president català però per un delicte menor.

La maniobra de Llarena –avançada per El País– és un intent d’exhaurir totes les opcions d’obtenir una entrega de Puigdemont. Així, en el formulari que el Suprem envia a Alemanya, Llarena opta per marcar una x a la casella corresponent a la infracció de corrupció, una de la trentena de caselles acordades entre estats de la UE –n’hi ha per tràfic d’armes o terrorisme, entre d’altres– per obtenir una extradició exprés en casos de delictes penats amb un mínim de tres anys de presó. Els supòsits de rebel·lió i de malversació que vol Llarena no apareixen a la llista de la UE ni concorden amb cap de la trentena de supòsits que permeten l’extradició urgent, però ell interpreta que la corrupció pot ser un sinònim de malversació i per això marca aquesta casella amb una xi prou, ja que no ha d’explicar-ne el perquè.

La maniobra del jutge del Suprem desafia el criteri del fiscal general de l’Estat, Julián Sánchez Melgar, que sempre ha defensat que l’euroordre per als exiliats s’havia de cursar sota la base únicament del delicte de més pena (el de rebel·lió comporta fins a 25 anys de presó). Segons advertia Sánchez Melgar al jutge, seria una paradoxa tenir els presos d’Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco encausats per rebel·lió i, al mateix temps, obtenir l’entrega del seu superior i líder del procés –Puigdemont– sota la condició de ser jutjat només per un delicte menor, com ara el de malversació. Ras i curt: una entrega de Puigdemont per corrupció esquerdaria la causa i beneficiaria la resta d’acusats, que no podrien ser jutjats per un delicte més greu que el del president.

Paradoxalment, quan el 5 de desembre Llarena va retirar l’euroordre que ell mateix havia dictat ho va fer per por que, si Bèlgica lliurava els exiliats, ho fes per un delicte menor, ja que això “dificultaria la resposta homogènia que va justificar l’acumulació de les actuacions i introduiria pertorbacions de defensa” als polítics que no van creuar la frontera. En aquell moment, Llarena argumentava que el delicte de rebel·lió està “dotat d’una unitat jurídica inseparable”, una opinió que ara capgira de sobte posant la x en una casella i evitant així raonar-ho.

Que Llarena aposti ara a doble o res –o bé obté l’entrega per rebel·lió o corrupció, o se li denega– no vol dir que no s’esforci a sostenir la teoria de la violència per convèncer el tribunal de Schleswig Holstein. En aquest sentit, i com ja ha fet en les interlocutòries d’empresonament, el jutge detalla amb tota minuciositat en quinze folis cada lesió i contusió que cada policia i cada guàrdia civil va rebre quan reprimien els votants de l’1 d’octubre, mentre que oculta el cas de Roger Español –que va perdre un ull per l’impacte d’una pilota de goma– i no detalla la violència policial.

Intervenció de Merkel?

Ahir, la defensa alemanya de Puigdemont va menar la pressa al govern d’Angela Merkel perquè declari que no autoritzarà l’extradició i va anunciar que recorrerà al Constitucional si l’Audiència competent no el posa “immediatament” en llibertat. L’advocat Wolfgang Schomburg, en una entrevista al diariSüddeutsche Zeitung, afirmava que l’autorització política de l’executiu de Merkel és “necessària”, i que, vista la rellevància del cas, l’hauria de donar la ministra de Justícia, Katarina Barley. Schomburg opina que l’ordre d’arrest emesa per les autoritats espanyoles contra Puigdemont és “imprecisa i superficial” i que acusar Puigdemont de violència és “insostenible” i fer-ho per corrupció, “aventurat”.

Forcadell al·lega contra la presó

Després d’un recurs de forma davant del jutge Llarena pel processament, la defensa de Carme Forcadell va presentar ahir un recurs d’apel·lació, aquesta vegada davant la sala d’apel·lacions del Suprem, per a la interlocutòria de presó en què al·lega que l’ingrés a Alcalá Meco no té base i en què nega cap risc de fuga.

L’escrit de l’advocada Olga Arderiu recrimina a Llarena que la citació de Forcadell i de cinc diputats més divendres no és legal, ja que cap acusació l’havia demanat i era per dictar mesures cautelars més restrictives de les que ja tenia, cosa que la llei no preveu. I li fa notar que no hi ha rebel·lió perquè no hi ha violència, però que el Codi Penal preveu un atenuant per a qui deposi les armes i a ella, que no en tenia, no se li aplica.