POLÍTICA
BARCELONA - 29 març 2019 2.00 h

Borrell perd els papers en ser qüestionat sobre Catalunya

 Acusa el periodista d’ignorant, fa veure que marxa i l’han de convèncer de quedar-se a l’entrevista d’una televisió alemanya

 Li preguntava per la presó de Forcadell i la reforma de la Constitució

ÒSCAR PALAU - BARCELONA

El minis­tre d’Afers Exte­ri­ors, i cap de la diplomàcia espa­nyola, Josep Bor­rell, va per­dre els papers en ser inter­ro­gat sobre el procés català en una tensa entre­vista en el pro­grama Con­flict Zone(Zona de con­flicte) de la cadena ale­ma­nya en anglès DW emesa dime­cres a la nit. Bor­rell des­qua­li­fica repe­ti­da­ment el peri­o­dista –Tim Sebas­tian, un reco­ne­gut i expe­ri­men­tat ex de la BBC– i arriba a atu­rar l’enre­gis­tra­ment, fet a Madrid, abans que, poc després, els asses­sors el con­ven­cin de repren­dre-la, segons informa un rètol durant l’emissió, que res­pec­ta­ria la seqüència ínte­gra.

Bor­rell ja s’inco­moda quan Sebas­tian li comença pre­gun­tant per la pre­sumpció d’innocència, i per què una “àvia” com Carme For­ca­dell ha de ser en presó pre­ven­tiva quan no està con­dem­nada. El minis­tre admet que hau­ria pre­fe­rit que el jutge hagués tro­bat “altres vies” per evi­tar que escapés, però davant la insistència, etziba: “Els jut­ges són inde­pen­dents; pot­ser si Puig­de­mont no hagués fugit hau­ria adop­tat altres mesu­res.” El pre­sen­ta­dor no es dona per satis­fet, i li pre­gunta si creu que tenir-la tan­cada 15 hores en una cel·la és la manera. “Pari. Si con­ti­nua així pararé aquesta entre­vista. M’entén? Vostè no m’està inter­ro­gant, m’està entre­vis­tant. Vostè no és la poli­cia i jo no soc objecte de cap inter­ro­ga­tori. Faci’m les qüesti­ons cor­rec­tes i deixi’m par­lar. Tor­nem a començar”, li retreu, al quart minut, aixe­cant el dit i amb cara d’odi.

El peri­o­dista, però, con­ti­nua, i tot seguit li recorda fets com que l’Estat espa­nyol és al fons dels rànquings inter­na­ci­o­nals en inde­pendència judi­cial o els molts juris­tes que diuen que no hi ha hagut rebel·lió a Cata­lu­nya, com la mateixa justícia ale­ma­nya en el cas de Car­les Puig­de­mont. Bor­rell, que ja aquí l’acusa de ser “molt esbi­ai­xat”, esclata quan li recorda que l’expre­si­dent va dir que el seu nome­na­ment no era un gest per deses­ca­lar. “Té la més lleu­gera idea del que està par­lant?”, retreu, en to fat­xenda, quan admet el peri­o­dista que no sap per què ho va dir.

El minis­tre segueix i explica que l’Estat no pot con­ce­dir el dret a l’auto­de­ter­mi­nació a Cata­lu­nya perquè la Cons­ti­tució no ho per­met, i Sebas­tian li pre­gunta per què no obren un debat per esme­nar els arti­cles que ho impe­dei­xen. “Podrien haver anat al Congrés i pre­sen­tar una pro­posta per refor­mar la Cons­ti­tució, però no ho van fer, com van fer els bas­cos”, exposa Bor­rell. El peri­o­dista insis­teix que un estudi del Cen­tre d’Estu­dis Sociològics diu que un 70% d’espa­nyols volen algun tipus de reforma de la Carta Magna, i en aquest punt l’entre­vis­tat deci­deix atu­rar l’enre­gis­tra­ment. “Està men­tint cons­tant­ment! Pareu aquesta gra­vació. No, no, final”, tanca.

Aràbia i Gibral­tar

A la tor­nada, Sebas­tian no li pre­gunta més sobre Cata­lu­nya però la con­versa manté la tensió, ja que sur­ten qüesti­ons com els dèficits en lli­ber­tat d’expressió o la venda d’armes a l’Aràbia Sau­dita. Bor­rell acusa diver­sos cops el peri­o­dista d’“igno­rant”, “men­ti­der” i d’estar “mal infor­mat”, i fins i tot se’n riu. Després de pre­gun­tar-li, sense res­posta, “per què li fa por el diàleg” en fòrums inter­na­ci­o­nals sobre la sobi­ra­nia de les aigües de Gibral­tar, Sebas­tian retreu al minis­tre si l’Estat fa prou per llui­tar con­tra la cor­rupció a gran escala. “Podríem fer més, i vostè també podria fer millor les entre­vis­tes”, li etziba, moment en què Sebas­tian la dona per fina­lit­zada, i Bor­rell es queixa que la pro­pera vegada li faci “pre­gun­tes menys esbi­ai­xa­des”. “No soc aquí per fer-li les pre­gun­tes que vol”, res­pon l’entre­vis­ta­dor, abans que el minis­tre s’aixe­qui i marxi pre­ci­pi­ta­da­ment sense donar-li la mà.

LA FRASE

Vostè no és la policia i no soc objecte de cap interrogatori. Faci’m les qüestions correctes i deixi’m parlar
Josep Borrell
MINISTRE D’AFERS EXTERIORS

Ell respon que va aguantar massa

Des de l’Equador, on es troba de viatge oficial, Borrell va afirmar, arran de la polèmica, que va aguantar massa amb el periodista alemany: “Jo crec que prou paciència vaig tenir”, va declarar el ministre que, sense fer acte d’esmena, va afegir: “Probablement no hauria ni tan sols d’haver-li donat l’oportunitat de continuar l’entrevista en una segona part”. A més, va tornar a deixar clar el seu caràcter assenyalant que “a aquesta mena de personatges, de tant en tant se’ls ha de parar els peus”.

La vicepresidenta, Carmen Calvo, i la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, van defensar ahir el paper de Borrell a DW. “No podem donar per bo que al nostre país existeixin presos polítics i que algú està en una cel·la d’aïllament per idees, perquè no és veritat”, lamentava Calvo, per qui Borrell “no pot acceptar com a membre d’un govern el que no és veritat”. “Hi va el prestigi de la democràcia i la justícia sobre mentides constants sobre les quals l’independentisme es passeja pel món per laminar la democràcia” a l’Estat, deia. “Un ministre ha de dir fins aquí, i es pot permetre perfectament abandonar un plató”, sosté. A més, recordava que el sobiranisme es va manifestar a Madrid, i la democràcia que els empara és la mateixa que exigeix que rendeixin comptes a la justícia. Per Batet, “no es pot permetre” que l’entrevista posi en dubte el sistema constitucional i democràtic i la divisió de poders a l’Estat.