POLÍTICA
BARCELONA - 29 març 2019 2.00 h

El dret de protesta, al Suprem

 Una desena d’agents de la Guàrdia Civil relaten concentracions de veïns en quarters i hotels per mostrar el seu rebuig a l’actuació del cos, totes emparades en la llibertat d’expressió

 L’advocat de l’Estat vol restringir drets

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

L’exer­cici del dret a la lli­ber­tat d’expressió i de mani­fes­tació es va exem­pli­fi­car ahir davant dels set magis­trats de la sala d’enju­di­ci­a­ment del Suprem, quan una desena d’agents de la Guàrdia Civil, a pro­posta de la fis­ca­lia, van rela­tar con­cen­tra­ci­ons veïnals, cas­so­la­des i una per­for­mance, en caser­nes i hotels on esta­ven allot­jats, i que es van fer més sono­res i amb ràbia l’endemà de l’1-O, com a mos­tra de rebuig a les bru­tals càrre­gues poli­ci­als a la caça d’urnes. Cap intent d’assalt als locals i cap agent va resul­tar ferit, nova­ment. Els advo­cats del dotze inde­pen­den­tis­tes cata­lans van fer-los ben poques pre­gun­tes, als agents, en con­si­de­rar que el que van patirsón expres­si­ons empa­ra­des en la Cons­ti­tució.

No obs­tant això, l’advo­cat de l’Estat a Bar­ce­lona (que orgànica­ment depèn del govern del PSOE), però, ha obert la porta a posar en perill drets fona­men­tals quan avala que votants de l’1-O, que van denun­ciar l’excés poli­cial al jut­jat, siguin ara inves­ti­gats, com a mínim, per deso­bediència pas­siva greu en el cas de l’escola Pros­pe­ri­tat de Bar­ce­lona. La fis­ca­lia, l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i la Gene­ra­li­tat ja han tan­cat la porta a aquesta pro­posta per “genèrica” i que impulsa el Sin­di­cato Pro­fe­si­o­nal de la Polícia (SPP) a l’Audiència de Bar­ce­lona. Per l’advo­cat de l’Estat Severo Bueno de Sit­jar, “l’autèntica resistència pas­siva només seria” la que en arri­bar les for­ces de segu­re­tat al cen­tre de votació “les per­so­nes esti­gues­sin immòbils i en silenci”.

En la sessió d’ahir, els agents de la Guàrdia Civil van expres­sar sen­ti­ments de “por”, “inti­mi­dació” i “dis­gust” per part d’ells, com­panys i de les seves dones, xico­tes i fills per haver hagut de sen­tir insults, com ara “fora les for­ces d’ocu­pació”i “fills de puta”, des del car­rer i davant de les seves cases “per part de com­panys de feina i de l’ins­ti­tut”. En la majo­ria de con­cen­tra­ci­ons i cas­so­la­des, que es van pro­duir del 20 de setem­bre al 3 d’octu­bre del 2017 a Cata­lu­nya, es van con­vo­car a través a les xar­xes soci­als i no exce­dien de l’hora.

Així, dos agents de la Guàrdia Civil van asse­gu­rar que van patir escrac­hes als hotels de la Seu d’Urgell, després de la seva cri­ti­cada actu­ació als cen­tres de votació. “No havíem vist res igual; la nos­tra actu­ació va ser molt humana, per pro­vo­car el menor dany pos­si­ble”, s’excu­sava un d’ells per la seva inter­venció al poble d’Artesa. A Lleida, tres mem­bres del cos armat de paisà van ser seguits, incre­pats i enre­gis­trats per un ciu­tadà, que després va difon­dre la seva imatge a Face­book, i segons van rela­tar, posava “no vull aquests ani­mals”. El pena­lista Benet Sale­llas, de l’equip del pre­si­dent d’Òmnium, va fer una de les poques pre­gun­tes de les defen­ses: “Al prin­cipi del mis­satge no posa ‘Calma, calma, no cai­guem en pro­vo­ca­ci­ons’?” Curi­o­sa­ment, els agents no ho recor­da­ven. Un tinent de la Guàrdia Civil i res­pon­sa­ble de la segu­re­tat de la caserna de Man­resa va defi­nir com a “per­for­mance” l’acció d’uns 2.000 veïns el 20-S con­tra els escor­colls a ins­ti­tu­ci­ons del govern, davant d’aquest l’equi­pa­ment mili­tar i que el 3-O van ser-ne uns 15.000 empi­pats per la seva bru­ta­li­tat l’1-O. Les caser­nes de Valls i Gan­desa també van viure pro­tes­tes al seu davant, i a la d’Igua­lada “van llançar un arte­facte incen­di­ari” en un pati inte­rior, que va resul­tar ser una bossa mili­tar amb roba i que no va oca­si­o­nar danys ni ferits.

Ferits, culpa del govern

Ahir també van decla­rar tres dels cinc agents dels Mos­sos ferits lleu­ment (en un dit o al genoll) en la con­cen­tració con­tra la detenció d’un exre­gi­dor de Saba­dell i càrrec de Pre­sidència el 20-S.

Per deter­mi­nar si els acu­sats van come­tre un delicte de rebel·lió o de sedició, el Suprem haurà de valo­rar si aquests actes de pro­testa ciu­ta­dana rela­tats ahir poden o no ves­tir aquest risc de violència i con­for­mar un “alçament tumul­tu­ari” per sal­tar-se la lega­li­tat vigent. Per tant, la sala haurà d’entrar a valo­rar els drets de lli­ber­tat d’expressió i de pro­testa, que les defen­ses temen que reta­lli. En el cas de l’escola Pros­pe­ri­tat de Bar­ce­lona en l’1-O, l’advo­cat de l’Estat, en el seu escrit d’adhesió a la pro­posta del SPP, sosté que les per­so­nes que es van inte­grar en la “massa tumultuària” per impe­dir l’actu­ació dels agents de la poli­cia espa­nyola no es van limi­tar a una resistència pas­siva, sinó que podrien haver comès els delic­tes de resistència, deso­bediència greu, desor­dres públics i atemp­tat a l’auto­ri­tat.

L’única cosa que els podria exi­mir de res­pon­sa­bi­li­tat penal –indica Severo Bueno– és que els votants denun­ci­ats demos­trin que “cre­ien tenir el dret a obs­ta­cu­lit­zar l’actu­ació poli­cial” perquè els poders públics autonòmics els van fer incórrer en l’“error inven­ci­ble” que defen­sa­ven el seu dret a vot i que actu­a­ven legal­ment. Sobre les lesi­ons sofer­tes pels “obs­truc­ci­o­nis­tes”, l’advo­cat de l’Estat con­si­dera que la culpa és del govern català en impul­sar l’acció. “El fet que la massa tumultuària actués con­vi­dada pels poders públics i autonòmics i altres ins­ti­tu­ci­ons, cosa que és certa, haurà de tenir els seus efec­tes penals res­pecte als res­pon­sa­bles d’aquests poders o ins­ti­tu­ci­ons, però no eli­mina la res­pon­sa­bi­li­tat penal dels que van par­ti­ci­par en el tumult”, clou.

Delictes contra la llibertat d’expressió

L’advocat de l’Estat a Barcelona vol limitar la llibertat d’expressió, com l’1-O, amb dos articles del Codi Penal.

Desobediència passiva greu (art. 556)

Els qui, sense estar a l’article 550, es resisteixin a l’autoritat o als seus agents, o els desobeeixin greument, seran castigats amb fins a un any de presó.

Escomesa (art. 550)

Atempta qui escomet l’autoritat o agents i usa la força contra ells, els intimida greument o els fa resistència activa greu. Castigat amb fins a quatre anys de presó.

El fiscal i l’Ajuntament, contra la imputació de votants

L’Audiència de Barcelona és qui ha de resoldre ara la proposta de poder imputar, com a mínim un delicte de desobediència greu, a votants de l’1-O de l’escola Prosperitat de Barcelona, com demana el Sindicato Profesional de la Policía, amb el suport de l’Advocacia de l’Estat.

El fiscal de la causa, Diego Villafañe, refusa aquesta acció i dona suport a la resolució del titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona –que investiga uns 40 agents de la policia espanyola per les càrregues a les escoles–, en considerar que és una petició “genèrica” i que en els vídeos dels fets no es desprèn l’encaix del delicte de resistència greu. En la resolució, el jutge Francesc Miralles critica la confrontació d’ambdós governs i sosté que els veïns no tenien cap prohibició d’anar als centres i a votar, una acció –sosté– que tothom sabia que no tenia cap efecte jurídic. L’advocat de la Generalitat comparteix que la petició “no s’ajusta a dret” i afegeix que se sol·licita gairebé un any després de la declaració dels agents com a investigats, els quals van ser denunciats per ciutadans que ara demanen imputar. L’advocat de l’Ajuntament de Barcelona també qualifica “com una estratègia de defensa dels agents investigats”, que ara es vulgui criminalitzar un grup de votants. I el tinent d’alcalde Jaume Asens va demanar “al govern de Sánchez que deixi de torpedinar la investigació perquè les víctimes de l’1-O mereixen justícia i reparació, no persecució”.