POLÍTICA
BARCELONA - 29 març 2019 2.00 h

La fiscalia denuncia sis alcaldes dels 70 investigats per l’1-O

 El fiscal, que no compareixia a la cambra des del 2014, afirma que aquests edils van participar-hi de forma activa

EMMA ANSOLA - BARCELONA

La inves­ti­gació oberta el 2017 a alcal­des de tot Cata­lu­nya, una setan­tena, per la seva pos­si­ble par­ti­ci­pació en el referèndum de l’1-O ha que­dat limi­tada “a sis o set”, segons dades faci­li­ta­des ahir pel fis­cal supe­rior de Cata­lu­nya, Fran­cisco Bañeres. Des del 2014 que el fis­cal supe­rior no com­pa­rei­xia a la cam­bra cata­lana i ahir ho va fer per donar compte de la memòria d’acti­vi­tat del 2017 i inten­tant, a més a més, pas­sar de pun­te­tes del que va com­por­tar des del punt de vista judi­cial tot el procés inde­pen­den­tista pel que fa al nom­bre de diligències i ins­truc­ci­ons ober­tes pels fets d’octu­bre. Com a nove­tat, ahir el fis­cal va ofe­rir aquesta nova data que no recull la memòria del 2017 que ja es va donar a conèixer fa cinc mesos.

Ahir, però, els grups inde­pen­den­tis­tes li van retreure el paper de la fis­ca­lia al llarg del procés. “Braç repres­sor” i “col·labo­ra­dors de la causa gene­ral con­tra l’inde­pen­den­tisme” van ser alguns dels retrets que li va fer el dipu­tat de JxCat i mem­bre de la mesa Eusebi Camp­de­padrós. El par­la­men­tari també va pre­gun­tar al fis­cal sobre la que­re­lla al pre­si­dent Torra, però Bañeres no va con­tes­tar en trac­tar-se d’un cas obert. El repu­blicà Jordi Oro­bitg va acu­sar-lo de crear “inse­gu­re­tat jurídica” entre els alcal­des i va anar més enllà asse­nya­lant que alguns pro­ce­di­ments “no s’han ajus­tat a llei”. Per part de la CUP, el dipu­tat Vidal Ara­gonès li cri­ti­cava la manca d’actu­a­ci­ons de la fis­ca­lia per inves­ti­gar les denúncies pre­sen­ta­des per ciu­ta­dans per la violència exer­cida per la poli­cia durant l’1-O.

Bañeres va tirar pilo­tes fora i es va refe­rir tan poc com va poder als fets de l’1-O. Només va adme­tre que hi va haver un debat entre els fis­cals de Cata­lu­nya a l’hora d’esta­blir un límit en la par­ti­ci­pació dels alcal­des en el referèndum. Con­cre­ta­ment, es va deba­tre si l’actu­ació podia ser cons­ti­tu­tiva de delicte en tant que es col·labo­rava en una acti­vi­tat decla­rada il·legal o bé la par­ti­ci­pació obeïa a la lli­ber­tat ideològica de l’indi­vidu. Final­ment, es va deci­dir que només es por­ta­rien davant al jutge els casos en què es cons­tatés “la par­ti­ci­pació activa” de l’alcalde, va expli­car. És el cas de l’alcalde d’Agra­munt i dipu­tat d’ERC, Ber­nat Solé.

LA FRASE

Les forces de seguretat actuaven a l’empara d’un mandat judicial, tenien una ordre
Francisco Bañeres
FISCAL SUPERIOR DE CATALUNYA