La campanya permanent

Partits i polítics han disparat la seva presència a les xarxes socials en els últims anys

Facebook i, sobretot, Twitter estimulen el debat, però no hi ha dades que evidenciïn la seva influència en unes eleccions

29/04/15 02:00 BARCELONA - RICARD PALOU
La campanya permanent
La xarxa escolta més els referents que els polítics
o els partits
No hi ha debat
ni acte públic que no tingui el seu ressò a Twitter

No hi ha dades que quantifiquin la influència que les xarxes socials poden tenir en el resultat d'unes eleccions. I, no obstant això, és en aquest escenari virtual on polítics i partits lliuren la seva batalla més cruenta i continuada, amb el suport indispensable de les comunitats i usuaris que els donen suport i els fan d'altaveu. El que en les eleccions catalanes del 2010 era pràcticament una novetat importada dels Estats Units, a redós de la innovadora campanya que va catapultar Barack Obama a la presidència, és ara el nostre pa de cada dia i la immensa majoria de polítics utilitzen aquests recursos, amb més o menys traça, per donar rellevància pública a les seves actuacions i els seus pensaments. Twitter i Facebook, les dues xarxes més utilitzades a casa nostra, són també les preferides pels electes i pels aspirants a ser-ho. Especialment, la primera.

L'espai dels 140 caràcters és el més polititzat del món virtual, escenari habitual de discussions o converses i un bon termòmetre per copsar l'efervescència del moment polític. No és estrany que sigui així, tenint en compte l'espectacular creixement de l'ús de les noves tecnologies. Segons el darrer Informe de la Societat de la Informació que cada any elabora Telefónica, el mòbil està plenament normalitzat en nou de cada deu llars de Catalunya. El 67,9% dels ciutadans participen en les xarxes, i un de cada tres d'aquests usuaris admet conectar-s'hi cada cop que disposa de cinc minuts –un de cada dos, en el cas dels menors de 26 anys.

Crear comunitat

Sense dades sobre la seva influència en el curt termini, quina és la importància de les xarxes en la política actual? Frederic Guerrero-Solé, professor lector del departament de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, és autor d'una recerca sobre la campanya de les eleccions catalanes del 25 de novembre del 2012 a Twitter. Amb Hibai López-González i Bernat Corominas-Murtra, de la Medical University of Viena, va estudiar 140.000 piulades de 40.000 usuaris actius per analitzar el seu comportament. Una de les principals conclusions del treball és que a través de l'anàlisi de les xarxes es pot conèixer la percepció dels ciutadans amb perfils actius sobre la proximitat ideològica dels partits. I que, malgrat compartir sovint una mateixa comunitat, resulta impossible predir el seu comportament en el moment de votar. “Vam comprovar que, efectivament, les xarxes poden servir per convèncer indecisos dintre de grups que comparteixen una mateixa tendència”, explica Guerrero-Solé.

Per il·lustrar aquesta constatació, hi afegeix que “els independentistes comparteixen una mateixa comunitat, i és possible que els indecisos acabin decantant el seu vot entre CiU, ERC o la CUP en funció dels inputsque rebin, no dels partits, sinó dels seus referents”. Els grups d'usuaris agrupats per tendències són força endogàmics, i les poques vegades que interactuen amb col·lectius de ideologia oposada ho fan per discutir.

Els referents, la clau

Carles A. Foguet, politòleg i editor del blog d'anàlisi política Cercle Gerrymandering, i Pau Canaleta, professor de màrqueting polític de la Universitat de Girona (UdG), coincideixen a subratllar la importància d'aquests referents, molt superior a la que poden tenir els missatges llançats directament des dels perfils dels partits o els seus dirigents. “A la xarxa, la gent és poc permeable al que diguin els partits”, resumeix Canaleta, que recorda que la creació d'aquests grups va ser una de les principals aportacions dels responsables de la campanya d'Obama a la comunicació política. “Van connectar gent que no havia estat mai en partits, però que compartien idees; persones a les quals molts consideraven referents i que van acabar sent decisives en la victòria demòcrata”, afegeix. Foguet situa Ciutadans com a exemple de partit amb un grup d'influència que activa, amb bon resultat, en cada contesa electoral. CiU va fer el seu intent amb cativistes, una iniciativa orientada a estimular el debat a la xarxa entre les bases del partit que no va reeixir.

Els tres experts situen Ciutadans com a exemple de partit ben articulat en l'univers virtual. “En part”, analitza Foguet, “perquè, a diferència d'altres partits, per a Ciutadans ser a la xarxa era natural, molts dels seus membres ja hi eren amb anterioritat i el partit va fer ús de les eines virtuals per organitzar-se en la seva fase embrionària”. Una circumstància que també es dóna en el cas de Podem, i que ajuda a explicar l'èxit del procés sobiranista, en què el paper dels referents ha estat determinat per promoure un debat que ha estimulat el brutal creixement de la seva base social. “Sense les xarxes, que són promotores de tota mena de canvis a qualsevol nivell, tot hauria estat molt més complicat. I sobretot, més lent.” Parla Guerrero-Solé, que, no obstant això, rebutja la idea que res és possible si no és a l'univers virtual. “La crisi, la corrupció... Tot influeix, no només les xarxes”, explica.

Eina prescindible

Però són imprescindibles, les xarxes? Pot un partit, un polític, una idea o un projecte prosperar sense tenir perfil a Twitter o Facebook? “Avui en dia, rotundament no; d'aquí a uns anys és probable que aquesta pregunta ja no tingui sentit”, respon Carles A. Foguet, convençut que “el gran problema dels partits és que hi ha hagut un excés d'optimisme que ha fet que se'n valoressin les virtuts i es deixessin de banda els riscos de fer-ne un mal ús”. La història recent és plena d'exemples de patinades virtuals de polítics convertits en motiu d'escarni per una munió d'usuaris. La majoria dels del més alt nivell han deixat la gestió dels seus perfils socials en mans de tercers. Uns community managers que s'encarreguen d'analitzar els missatges per buscar que tinguin un impacte controlat. El paper d'aquestes figures suscita opinions divergents entre dos dels experts consultats.

Així, mentre que Frederic Guerrero-Solé els considera “necessaris” per evitar impactes distorsionats, Carles A. Foguet veu un error confiar en la seva tasca “si implica aïllar l'acció a la xarxa de l'estratègia global de comunicació” i remarca que el fenomen dels community managers és gairebé exclusiu de l'Estat espanyol, una afirmació fàcilment constatable fent una ullada al Google Trends . “Que un perfil pretesament personal el gestioni un tercer desnaturalitza totalment el missatge”, conclou aquest politòleg, que situa el president espanyol, Mariano Rajoy, i el líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, com a exemple d'aquesta desnaturalització dels seus perfils socials. “Mentre que el perfil de Rajoy es gestiona de manera artificial, poc creïble i al marge de l'actualitat, Duran ha convertit el seu Twitter en una màquina de servir titulars als periodistes amb la comoditat de no haver-los de respondre com passaria en una roda de premsa”, hi afegeix.

Audiència activa

Acostumats a controlar el missatge, la imbricació de les xarxes ha obligat els partits a canviar la seva estratègia comunicativa. O, com a mínim, a millorar la capacitat de resposta davant d'una audiència que ha deixat de ser passiva i ha optat per una interacció constant. No hi ha debat ni acte públic que no tingui el seu efecte a Twitter, on multitud d'usuaris aboquen els seus pensaments i les seves dèries al moment. És el que es coneix com a “segona pantalla”, un fenomen capaç d'enaltir l'acte menys important, però també d'arruïnar la intervenció més preparada. “La segona pantalla pot ser útil, però els partits no en trauran profit fins que no perdin, del tot i de debò, la por d'haver de renunciar a controlar el missatge. O, més que això, fins que assumeixin que ja han perdut aquest control”, conclou.

Les xarxes poden convèncer indecisos en grups d'una mateixa tendència
Frederic Guerrero-Solé
PROFESSOR LECTOR DEL DEPT.DE COMUNICACIÓ DE LA UPF
Els partits petits aboquen més esforços a les xarxes, perquè ho necessiten més
Pau Canaleta
PROFESSOR DE MÀRQUETING POLÍTIC A LA UNIVERSITAT DE GIRONA
Avui, les xarxes encara no són imprescindibles
per als polítics
Carles A. Foguet
EDITOR DEL BLOG D'ANÀLISIPOLÍTICA CERCLE GERRYMANDERING
Darrera actualització ( Dimecres, 29 d'abril del 2015 02:00 )