Onada de crítiques al PSC i el PP per les llistes fantasma

Les almenys 300 candidatures per a les municipals amb caps de cartell que no viuen al poble on es presenten provoquen l'“estupefacció” del govern

ERC i MES els acusen de “danyar la política”

29/04/15 02:00 BARCELONA - REDACCIÓ
Enric Millo, portaveu del PP, va justificar ahir les llistes fantasma dient que alguns candidats del PP tenen por a represàlies en el seu poble Foto: RAFA GARRIDO / ACN.

No és un fenomen nou en unes eleccions municipals. En pobles molt petits alguns partits presenten candidats o llistes fantasma formades per persones que no viuen al poble i que no tenen ni idea de com és. Aquesta pràctica, que no és il·legal però que és d'una dubtosa higiene democràtica, ha saltat a la palestra arran de la informació publicada per El Singular Digital, que va informar que el PSC i el PP presentaven a Catalunya 145 i 140 llistes fantasma, respectivament.

El ventall de casos d'aquestes llistes fantasma arriba a l'esperpent. Segons informa Portal Nou, a les Piles (Conca de Barberà) el PP presenta Claudio Ruiz, que en les tres anteriors eleccions havia encapçalat la llista en tres pobles diferents: el 2011, a Vilanova de Prades (Conca de Barberà); el 2007, a Vallclara (Conca de Barberà), i el 2003, a la Nou de Gaià (Tarragonès). Un altre exemple: segons Joan Tort, a Ivorra (la Segarra), el cap de llista del PSC –que rep el nom de Candidatura de Progrés– és Antonio Estopá, responsable de política municipal de Ciutat Vella, a Barcelona. També hi ha llistes completades amb gent que no són del poble, com ara el PP de Vic, que l'ha arrodonit amb membres de l'equip de l'alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol.

Tot plegat va motivar una allau de crítiques al PSC i al PP. El portaveu del govern, Francesc Homs, va mostrar la seva “estupefacció”. “No crec que això faciliti la necessària relació de confiança entre la ciutadania i la política”, va afirmar. ERC i Moviment d'Esquerres (MES) consideren que aquestes llistes “danyen la política i el país”, a més de suposar “un engany”. Pel secretari de política municipal d'ERC, Marc Sanglas, l'intent del PP de fer entrar amb calçador llistes no sobiranistes en ajuntaments com ara Berga demostra el caràcter plebiscitari del 24-M.

Les justificacions

El portaveu al Parlament del PSC, Maurici Lucena, va justificar els candidats fantasma –o també “paracaigudes”– dient que “fan possible emetre un vot socialista” en aquells pobles on el PSC ha tingut “dificultats” per tancar una llista amb gent pròpia. El PP va anar encara més enllà i el seu portaveu, Enric Millo, va al·legar que alguna gent “té por de represàlies” dels seus veïns. Encara més, Millo va “agrair” la “col·laboració” dels candidats fantasma.

El número dos de Carlos Fabra, en una llista a l'Alt Camp

Hi ha casos de llistes fantasma en què el candidat no és ni del Principat. Així, a Querol (Alt Camp), el número quatre de la llista és Ramón Joaquín Adelantado, que en les eleccions del 2007 i el 2011 va ser el candidat del PP a Argeleta, al País Valencià. També va ser el número dos de l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, a les eleccions a les Corts Valencianes del 2007, segons Portal Nou. A més, el número tres d'aquesta llista és un veí d'Aragó.

En algunes comarques, les llistes fantasma són majoria respecte de les “pròpies”. A les Garrigues, un terç de les candidatures són fantasma: 13 de vinculades al PSC, 8 al PP i 2 a CiU, segons informa Joan Tort. A la Noguera, el PSC només té una llista pròpia, a Balaguer.
La resta, són fantasma.

La presentació de les llistes fantasma és també una maniobra dels partits per esgarrapar vots amb vista a obtenir diputats provincials. A més, segons El Singular Digital, el fet de tenir llista en almenys la meitat de municipis d'una demarcació fa que accedeixin a una subvenció de l'Estat que, en el cas del PSC i el PP (comptant les seves 145 i 140 llistes, respectivament), pujaria a 601.244 euros per cap.

Darrera actualització ( Dimecres, 29 d'abril del 2015 02:00 )