Un altre pas més enllà

La Vanguardia en català | 29/05/2015 - 00:00h


Manel Pérez 


En aparença, la Reunió del Cercle d'Economia que ahir va obrir a Sitges el president Artur Mas havia de repetir el guió de l'any anterior. Després d'un llarg preàmbul dedicat a vendre les presumptes virtuts de la seva gestió i a descriure una economia cada vegada més rosàcia, el president va tornar a defensar el procés sobiranista. I, també en aparença, el guió es repetia quan, prèviament, el president del Cercle, Anton Costas, li va recordar, com l'any anterior, que el fòrum empresarial defensa una "consulta legal, pactada i ben informada". També va tornar a plantejar la particular versió del Cercle del que s'ha anomenat tercera via, és a dir, un pacte que asseguri a la Generalitat competències exclusives en llengua i cultura, un model de finançament satisfactori que inclogui alguna modificació del sistema foral vigent en algunes comunitats i, al final, una consulta per veure si els catalans aproven aquesta transacció.

Guions calcats als de la reunió anterior. Però ahir tots dos personatges, com en la novel·la de Henry James, van fer un altre pas més enllà en els seus arguments. El resultat va ser l'eixamplament de les distàncies polítiques entre el president i un sector significatiu de la burgesia barcelonina.

Mas va explicitar que augmentava la seva aposta respecte al plantejat l'any anterior en situar-se del costat dels qui busquen "una majoria suficient a Catalunya que vulgui un Estat per a ella mateixa". Al pati de butaques van entendre que el president havia explicitat la seva aposta per la independència i ja no hi va haver cap altre element de debat a la sala. Costas el va enfrontar a les preguntes dels que podrien ser arquetips de la base social de la seva coalició, "votant de Convergència, catalanista moderat no independentista", en afortunada autodefinició d'un anònim interpel·lant que es preguntava com podia continuar escollint la mateixa papereta. Mas va respondre mostrant el seu perfil "moderat" i va demanar als seus votants de sempre que tinguin en compte que l'alternativa a la seva proposta és la dels "intransigents", contraposada als "escèptics", categoria amb la qual es va identificar i de la qual va donar a entendre que sempre és capaç d'entreveure possibilitats d'acord on d'altres no veuen més que enfrontament.

Però Anton Costas, malgrat la reafirmació de Mas en els seus postulats, també va voler pressionar una mica més i va pregar al president que "estigui amb la gent que treballa perquè hi hagi sobre la taula una alternativa que eviti la ruptura". Petició que Mas va declinar amb educació i fermesa: "Fa dècades que fa això, negocia i pacta i caldria preguntar per què hem arribat a aquesta conclusió".

Després, als passadissos, molt escepticisme. Ni l'economia no es veia tan bé com la pintava Mas, ni com després la va presentar el ministre d'Economia, Luis de Guindos, ni s'encerta a veure per on pot venir la solució. En vista dels comentaris, la fredor que trobarà demà dissabte Mariano Rajoy, el president del Govern espanyol, serà encara més gran que la de l'any anterior, quan després de la seva compareixença va ser Costas qui va recollir en solitari els aplaudiments dels assistents.

Pragmàtic, el president d'una de la multinacionals més grans de Catalunya va resumir la seva impressió: "No espero que Rajoy digui res, per aquí no vindrà la llum. Ara, l'economia és desigual: per a uns va bé; per a molts, molt malament. No queda més remei que pagar més impostos per equilibrar les coses i evitar que hi hagi un conflicte social incontrolable". Era la peculiar manera d'un representant clàssic de la burgesia il·lustrada barcelonina representada en el Cercle d'Economia de respondre a la intensa preocupació que recorre les elits després dels resultats electorals de diumenge passat i les seves conseqüències en el govern de la capital catalana.