VUITS I NOUS

Unitat

29/05/15 02:00 MANUEL CUYÀS
Altres articles de l'autor
Notícies de ...

A la sortida d'un debat entre partits sobiranistes que va acabar amb tots barallant-se o, per dir-ho suaument, exposant les seves agudes diferències, em vaig trobar un antiquíssim militant de CDC que presentava tots els símptomes d'estar destrossat. Vaig mirar de retornar-li els ànims, i ell em va respondre amb la història que tot seguit els explico. Era l'Onze de Setembre de l'any 80 o 81. En tot cas, ni el de 1976 a Sant Boi ni el del milió reunit al passeig de Gràcia de Barcelona el 1977. La democràcia era un fet, l'Estatut d'Autonomia era aplicat i si a la Generalitat no governava Tarradellas ho feia Jordi Pujol. Les concentracions populars davant el monument a Rafael Casanova havien anat molt de baixa però els partits ara legalitzats hi mantenien presència amb més o menys entusiasme i, alguns, amb una certa incomoditat i amb ganes de ser a aquella hora en un altre punt molt distant.

– “Ens vam organitzar –m'explica el vell convergent–. A la capçalera de la reduïda manifestació que havia de desfilar davant l'estàtua s'hi va situar el PSC, i nosaltres vam quedar en segona posició. Darrere nostre, s'hi van agrupar els d'ERC. Des de la direcció del partit ens va arribar una consigna: entre els crits patriòtics que havíem de proferir havia de destacar el de «botiflers» dirigit als socialistes que ens precedien. Quan la marxa es va iniciar vam complir disciplinadament l'ordre, i el mot gràfic i ofensiu va ser per nosaltres molt repetit. Tot d'una vam notar que la magnitud del nostre crit no es corresponia amb la gent que el vociferàvem. Érem massa pocs perquè tingués aquell volum. Ens vam girar. Els d'ERC també cridaven «botiflers», però aplicat a nosaltres. Si no digués que vam quedar confusos, mentiria. Llavors, els d'Esquerra van fer igualment el gest de mirar enrere. ¿Potser per pudor no volien que els veiéssim la cara? No era aquest el cas. Darrere seu venien els manifestants del PSAN titllant-los a ells de «botiflers» amb molta força i convenciment.”

El convergent històric i jo ens mirem sense dir-nos res. Després ell hi afegeix: “M'excuso de referir què cridaven els situats més a la cua. Algú va voler imposar-se clamorejant «unitat, unitat», però l'únic punt que unia els congregats era el crit de «botiflers» que ens llançàvem de clatell a clatell.”

–Bé, però tot i així hem arribat fins aquí –li dic per estimular-lo.

–“Sí, però quant trigarem a arribar on volem?”

El meu interlocutor em deixa per anar a referir la mateixa evocació a un dels que han intervingut en el debat. Ja me'n donarà notícies.

Darrera actualització ( Divendres, 29 de maig del 2015 02:00 )