Una anècdota federalista

La Vanguardia en català | 29/05/2015 - 00:00h


Sergi Pàmies


Com deia Antonio Gala, avui parlaré de mi. Un carrer de Barcelona. Fa una setmana. Un home extravertit, d'uns trenta anys, m'interpel·la: "Què! ¿Ja t'has venut als botiflers federalistes?". Com que, pel que tinc entès, de botiflers n'hi ha de moltes menes, faig cara de demanar-li si podria ser una mica més precís. L'home precisa: "Ja he vist que ara treballes per Federalistes d'Esquerres". Continuo sense saber de què carai em parla i li demano que m'expliqui els fonaments del comentari. M'assabento que alguns articles que publico en aquesta columna tenen l'honor de ser piratejats pel web Federalistesdesquerres.org, amb el qual no m'uneix cap vincle conscient. No em consta que el web tingui cap acord amb La Vanguardia i no m'han demanat autorització per reproduir-los.

Descabdello el fil de l'acusació: l'ha indignat més que aparegui en el web que la substància dels articles, que, "naturalment", no ha llegit. Li explico els mecanismes de publicació de La Vanguardia i li prego que, d'ara endavant, no m'identifiqui amb el web pirata i insisteixo que només sóc responsable del que publico aquí però no de l'ús que puguin fer-ne preceptors de causes polítiques diverses o filibusters ociosos. Dit amb altres paraules: que si m'ha de considerar botifler que no sigui per participar en un web que no conec. I aleshores el diàleg entra en una nova fase. Aclarit el procediment, l'home aprofita la termodinàmica de la conversa per afegir que li repugna que "algú com jo" s'hagi venut a un diari com aquest. Quan em diuen "algú com tu" (¿gras? ,¿diabètic?, ¿heterosexual no practicant?) no sé mai si és un elogi o un retret. Arribats en aquest punt, només em mou la curiositat de veure com acabarà l'escena. Li pregunto si habitualment interpel·la la gent amb aquesta vehemència però l'home insisteix que "els de La Vanguardia" i del "Grupo Godó" (així, en castellà) som uns botiflers de merda i que ell ja ho ha dit en diversos tuits. Si un elefant amb ales volés damunt nostre i ens cagués copiosament al damunt descriuria a la perfecció el meu estat d'ànim. Em refugio en un fugaç silenci zen i, pensant en el concepte "botifler de merda", recordo una anècdota que explicava el meu avi. En una reunió de Santiago Carrillo amb un grup d'exiliats espanyols, a Praga, un militant del PCE va dir-li al dirigent que era "un revisionista asqueroso". Carrillo, que era capaç d'alternar la determinació orgànica amb una notable sornegueria, va respondre: "Hombre, entiendo que me ­llames revisionista, pero asqueroso...". Cons­cient que els que treballem de cara al públic hem d'assumir una quota generosa d'intempèrie, concloc l'atracament verbal amb una pregunta : ¿és més botifler qui participa sense saber-ho al web Federistesdesquerres.org o qui, de manera regular i legal, escriu a La Vanguardia? Ah, i que el rigor federalista i d'esquerres inclogui la pirateria discrecional i la violació recreativa dels drets d'autor deu ser, en algun context ignot de justícia social i d'equanimitat divulgativa, un acte de progrés. Per això dono per fet que piratejaran aquest article. Entre botiflers de merda ens hem d'ajudar.