POLÍTICA
BARCELONA - 29 maig 2016 2.00 h

Les xifres de la conflictivitat

 Estat i Generalitat mantenen 49 enfrontaments al TC

 El gros de lleis impugnades per Madrid afecten els més vulnerables

 Barcelona marxa avui contra la retallada de drets

EMILI BELLA - BARCELONA

La conflictivitat política entre Catalunya i Espanya es pot quantificar. A hores d'ara, estan en tràmit al Tribunal Constitucional (TC), pendents de resolució, un total de 49 assumptes que enfronten la Generalitat i el govern de l'Estat. Per part espanyola, hi ha oberts tres conflictes de competències i setze recursos a l'alt tribunal. Per part catalana, hi ha plantejats deu conflictes de competències i vint recursos.

Hi ha pendents de sentència al TC
23 recursos contra lleis catalanes

A més, el govern de Carles Puigdemont estudia recórrer contra set lleis espanyoles més, qüestions que estan en negociació en la comissió bilateral. L'executiu considera que trepitgen competències catalanes en el marc d'un procés de recentralització.

El Parlament també fa els seus números. Actualment hi ha 23 lleis catalanes en algun calaix dels magistrats.Algunes, als llimbs des del 2006. Encara que en funcions, en la legislatura actual, el gabinet de Mariano Rajoy ha tingut temps de presentar diversos recursos d'inconstitucionalitat. De l'anterior legislatura, s'arrosseguen set impugnacions pendents de resolució.

“Amb les anul·lacions del TC, el govern espanyol ha volgut aplicar l'article 155 de la Constitució i suspendre per la porta del darrere l'autonomia de Catalunya. El que fan els 135 diputats del Parlament, ho desfan sistemàticament els dotze jutges del TC”, censurava el conseller de Justícia, Carles Mundó, a principi de mes.

En matèria sobiranista, encara cuegen les impugnacions de la llei de consultes populars per via de referèndum i de la llei d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea. Madrid també va recórrer contra el decret d'estructuració del Departament d'Afers Exteriors –capitanejat per Raül Romeva–, pel qual el govern li va sacsejar el nom de manera preventiva, així com el decret de l'any passat pel qual es creava el Comissionat per a la Transició Nacional i el pla executiu per a la preparació de les anomenades estructures d'estat.

Lleis de caràcter social

Fora d'això, i més enllà de la declaració d'inici de la desconnexió del 9-N –no cal dir-ho, impugnada–, la majoria de les normes qüestionades pels governs espanyols no corresponen a conflictes sobiranistes, sinó que afecten directament els sectors més vulnerables de la població, ja que són lleis de caràcter social o que estan pensades per ampliar els recursos per a la despesa pública o el desenvolupament d'eines d'autogovern que ja són a l'Estatut.

El cas més paradigmàtic és el de la llei de pobresa energètica 24/2015, contra la qual va recórrer l'executiu del PP. En la cimera convocada per Puigdemont amb tots els actors implicats, es va acordar promoure un nou text que eludeixi el TC. De fet, la llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l'emergència habitacional i la pobresa energètica, ja era una ampliació de la 20/2014, tombada parcialment pel Constitucional. El govern, doncs, busca fórmules per driblar el TC, ja sigui tornant a redactar una llei, o bé, com en el cas de l'impost que gravava les nuclears, fent servir la llei d'acompanyament dels pressupostos per superar-ne l'anul·lació.

En definitiva, els recursos d'inconstitucionalitat del govern del PP han comportat la pèrdua de drets polítics, socials i laborals i una retallada dels serveis públics, i alhora s'ha buidat de competències el Parlament, segons denuncia Òmnium Cultural, que lamenta l'“increment alarmant” de la pobresa i les desigualtats.

Els drets no se suspenen: treball digne, drets socials, democràcia real. Amb aquest lema marxaran aquest migdia des de la plaça Urquinaona de Barcelona més de 40 entitats socials, culturals, sobiranistes, sindicats i partits polítics (excepte el PP i Ciutadans) per protestar contra l'allau d'impugnacions a l'alt tribunal i reivindicar la recuperació dels drets manllevats. La manifestació, convocada per col·lectius com la UGT, CCOO, la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya, Òmnium i els impulsors de la ILP de la renda garantida, vol recollir el clam de les entitats que treballen per la defensa dels drets de la ciutadania com a garantia per combatre la pobresa. La protesta reivindicarà el dret a l'habitatge, a l'educació pública de qualitat, al treball digne, a una sanitat pública per a tothom i
a una societat inclusiva,
i exigirà la retirada de
la Lomqe, més coneguda com a llei Wert, i altres normes considerades lesives.

“No estem parlant de banderes, sinó del dret a viure dignament”, deia el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, divendres, en la convocatòria de la marxa. I no es va estar d'afegir-hi: “No hi ha qüestió nacional més important que la qüestió social.”

LA FRASE

Amb les anul·lacions del TC, el govern espanyol ha volgut aplicar l'article 155
de la Constitució i suspendre per la porta
del darrere l'autonomia de Catalunya
Carles Mundó
CONSELLER DE JUSTÍCIA