EN DIAGONAL

No és no: el diàleg començarà després del xoc de trens

  • Govern central i Generalitat no cedeixen, disposades a jugar les seves cartes fins al final
Barcelona
29/05/2017 00:05

No és no. Rajoy ha tornat a repetir que no negociarà l’autorització del referèndum amb el Govern de la Generalitat i impedirà per tots els mitjans al seu abast que la consulta es pugui fer. Puigdemont ha tornat a oferir la seva voluntat de diàleg, però sense renunciar mai a la possibilitat de convocar el referèndum. Les dues posicions segueixen afermades i enfrontades, disposades al xoc final de trens. Cap de les dues parts vol cedir, convençuda que té la raó de la seva banda i intenta guanyar el relat de l’opinió pública. Puigdemont esgrimeix la força de la majoria de la societat catalana (segons totes les enquestes) que vol votar d’una vegada per totes, i Rajoy recorre a l’argument legal i jurídic que ell no pot autoritzar aquesta convocatòria. “Ni puc, ni vull”, aclareix. I remata la seva argumentació ventilant el supòsit esborrany de la llei de desconnexió –que, si és cert, deixa en molt mal lloc els responsables del Govern de la Generalitat–, i recordant la reforma del reglament del Parlament que pot permetre a Junts pel Sí tirar endavant la seva proposta independentista en un ple en 24 hores.

Poques vegades havíem vist Rajoy tan crispat i amenaçant com aquesta última setmana. Dilluns va voler donar la cara davant els periodistes amb l’objectiu de brandar aquest suposat esborrany i hores després es va mostrar molt dur i contundent al Senat. La màquina de la Moncloa ha recordat tota la setmana que aplicarà tota la força de la llei per impedir la consulta, intentant atemorir les empreses, el Govern i, especialment, els funcionaris de la Generalitat, alhora que repetia el mantra que el Procés era un cop d’Estat. El missatge s’ha radicalitzat tant, que fins i tot algun articulista de les seves pròpies files ha escrit que, si Puigdemont era un colpista, per quin motiu se li oferia la possibilitat d’explicar-se a la carrera de San Jerónimo.

Rajoy ha tornat a repetir que no negociarà l’autorització del referèndum amb el Govern de la Generalitat i impedirà per tots els mitjans al seu abast que la consulta es pugui fer

Rajoy no va canviar el seu discurs a Sitges en la clausura del Cercle d’Economia i no va donar la mínima concessió a un auditori que segurament no era independentista, però que encara segueix esperant una tercera via. Ja saben: allò de resoldre l’encaix de Catalunya a Espanya. A diferència d’anys anteriors, el president va arribar amb la carta de la recuperació econòmica. Va inflar el pit dient que s’ha passat d’estar a punt del rescat econòmic a ser l’economia que més creix a Europa. Dades i més dades de com anava tot. Va recordar en molts minuts allò de l’“Espanya va bé” d’Aznar, però amb molta més modèstia. Així, va admetre que el mèrit de l’èxit no era del seu govern, sinó del “coratge i la determinació de molts espanyols”. El seu missatge als empresaris era senzill i clar: per què trencar el que ens va tan bé. La independència de Catalunya, en canvi, seria “un trauma” que “tindria conseqüències terribles” per a tothom. No és no.

Com no va deixar caure cap alternativa entre independència o seguir com estem, en el torn de preguntes van ploure les qüestions sobre la possibilitat de millorar l’autogovern de Catalunya d’alguna manera. I Rajoy va seguir en les seves: res de res. Fins i tot es va permetre defensar el model de concert basc quan va ser interpel•lat per aquest tema. “Les regles del joc no es poden canviar”, va afirmar Rajoy, recordant que la Constitució i l’Espanya de les autonomies és el que hi ha.

No hi haurà oferta d’última hora per a Puigdemont, excepte que aquest desisteixi de convocar el referèndum

Per tant, no hi haurà oferta d’última hora per a Puigdemont, excepte que aquest desisteixi de convocar el referèndum. És més, l’estratègia del Govern central és molt clara: el diàleg no ha començat encara per què només es pot iniciar quan acabi el Procés i el metafòric xoc de trens s’hagi produït. Els dirigents populars estan convençuts que les urnes no es podran posar de cap manera i que tot acabarà en unes noves eleccions autonòmiques.

A l’altra banda, el Govern de la Generalitat ja sent al clatell l’alè de la societat civil: l’ANC, l’AMI i Òmnium exigeixen la data i la pregunta de la consulta. El tema no es pot retardar més i fonts del Govern assenyalen que segurament es coneixerà la data aquesta mateixa setmana. Per això, Puigdemont convocarà en breu als partits que estan a favor del referèndum. El gran dubte és saber mitjançant quin procediment es convocarà els ciutadans i, sobretot, qui ho farà. Jutges del Tribunal Constitucional, fiscals i una llarga llista de funcionaris de l’Estat ja estan esperant el moment per enviar requisitòries, interpel•lacions i tota classe d’accions judicials per empaperar a qui ho faci. Tot va tan ràpid...