En aquests darrers dies moltes persones, també les signants d'aquest article, ens hem manifestat rotundament contra la posició “oficial” d'Unió Democràtica de Catalunya. I ho hem fet perquè entenem que el moment que viu Catalunya fa necessari dir obertament el que pensem i, en aquest cas concret, que no compartim les decisions preses per la direcció d'UDC, ja que han ignorat el 46% de la militància i han defugit de manera deliberada el diàleg i la voluntat de cercar una via de consens, a més de ser la plasmació d'uns plantejaments i d'unes fites d'un full de ruta propi que, evidentment, ens amagaven als qui no érem del nucli dur; que, tot i així, hem anat descobrint (el seu artefacte frustrat anomenat Construïm ens hi ha ajudat molt); i que, finalment, atès el resultat tan ajustat de la consulta del dia 14 de juny, s'han precipitat.
No estem gens d'acord en moltes coses, totes importants, com ara decidir anar en una llista separada de la llista del no amb el president Mas. No estem d'acord que UDC hagi tardat tant a prendre partit en relació amb les eleccions del 27 de setembre. No estem d'acord amb la decisió de retirar els consellers i els alts càrrecs del govern de CiU quan varen presentar-se junts a les eleccions, amb un mateix programa i no havent acabat encara la legislatura. No estem d'acord amb el trencament de la federació de CiU després de 37 anys, precisament en un moment en què tots hauríem de fer pinya, atès el punt tan delicat i cabdal en què es troba el procés sobiranista de Catalunya. I així, podríem anar desgranant, una a una, tantes decisions que no compartim ni en el fons ni en les formes...
I, senyor Espadaler, tampoc no podem estar d'acord amb les seves declaracions en què critica, molt asprament, la militant Núria de Gispert sostenint que com a presidenta del Parlament no pot “baixar a l'arena política”, perquè això deslegitima la institució.
Senyor Espadaler, vostè ho sap perfectament, encara que ara li convé fer veure que no. La presidenta del Parlament ha de mantenir neutralitat institucional vers tots els grups parlamentaris de la Cambra Catalana, fet que no vol dir que no participi dels debats ideològics profunds en el si del seu partit, en uns moments transcendents per a Unió i per a Catalunya com l'actual. Sap perfectament que si la militant Núria de Gispert defensés els plantejaments de la seva direcció, vostè ho trobaria encertat i prou moderat.
Adduir el càrrec que ostenta en el Parlament per voler-la deixar sense possibilitat d'opinar en l'exercici de la seva militància és un argument dolent i esbiaixat. El que preteneu amb totes aquestes crítiques és silenciar la seva veu, només perquè no compartiu les seves opinions. Poc democràtic, senyor Espadaler, i gens elegant!
A diferència del senyor Espadaler, nosaltres, Núria de Gispert, presidenta del Parlament i militant d'Unió, et volem donar gràcies per parlar i, sobretot, per parlar clar.
* Article signat per: Mercè Jou, Joan Recasens, Elena Ribera, Titón Laïlla i Isabel Muradàs, diputats d'UDC al Parlament de Catalunya.
