EL PROCÉS SOBIRANISTA

JOAQUIM COLL

Historiador

Mas i el conte de les pensions

@joaquimcoll

És un engany dir que amb un Estat català les jubilacions estarien més ben garantides i no explicar com


DISSABTE, 29 D'AGOST DEL 2015

El debat sobre les pensions es convertirà en un tema central de cara al 27-S. Els més grans de 65 anys són el col·lectiu més reticent a recolzar grans sacsejades polítiques, mentre que els que estan a prop de jubilar-se observen amb lògica inquietud un escenari de tanta incertesa com el que proposa Artur Mas. Per això el president s'esforça a repetir que ningú ha de patir pel futur de les pensions amb arguments que d'entrada poden resultar tranquil·litzadors. Primer ens recorda que el sistema espanyol és de repartiment, és a dir, que els pensionistes reben els seus diners gràcies al fet que hi ha treballadors que aporten les seves cotitzacions a la Seguretat Social. I segon, que a Catalunya la taxa d'atur és inferior a la mitjana espanyola i els salaris una mica més alts, de manera que «les pensions no només estarien més ben garantides sinó que fins i tot podrien ser més altes en un Estat català», promet Mas. Però la coses no són tan senzilles, i no tot el que és possible és convenient.

La secessió per si mateixa no garanteix millors pensions, perquè aquestes depenen del mercat de treball i de l'economia en general. Els separatistes volen fer-nos creure que un escenari de ruptura tan greu com el que persegueixen no provocaria efectes negatius o que serien passatgers. El debat sobre quant cauria el PIB català a curt termini és molt complex. Hi ha riscos mesurables, com el d'aixecar noves fronteres, però la incertesa derivada d'un procés d'aquestes característiques és impossible de precisar. El que sí que sabem és que el comerç amb la resta d'Espanya, que va obtenir un superàvit de més de 15.000 milions el 2014, es veuria frenat pels costos aranzelaris i la ruptura del mercat, amb conseqüències més devastadores que el temut boicot inicial contra els productes catalans. I aquestes pèrdues, així com les enormes despeses de crear un nou Estat, no podrien compensar-se amb els famosos 16.000 milions que «cada any surten de Catalunya i no tornen», segons resa la propaganda sobiranista. Senzillament, perquè aquesta xifra és mentida, com han demostrat Josep Borrell Joan Llorach en el llibre Las cuentas y los cuentos de la independencia (2015). El mateix conseller Mas-Colell ha reconegut que només hi hauria un «petit excedent» fiscal (uns 2.500 milions), insuficient per cobrir el forat de les pensions catalanes, que, amb dades oficials, va pel camí de superar els 5.000 milions aquest any.

És veritat que a Catalunya els salaris són una mica mes alts que a la resta d'Espanya i que la taxa d'ocupació ha sigut sempre més alta, però la despesa en pensions és també superior. Hi ha més persones, en proporció, cobrant pensions contributives, amb imports més elevats de mitjana (uns 500 euros anuals de diferència) i durant més temps, no només perquè la crisi de la indústria ha provocat moltes prejubilacions sinó perquè l'esperança de vida és també una mica superior. Afirmar que les pensions estarien més ben garantides en un Estat català i serien més altes que ara és un engany si no s'explica com es pensen finançar, sobretot amb la pròxima arribada a la jubilació de la generació del baby-boom, que agreujarà moltíssim les tensions de la Seguretat Social.

Després d'escoltar el monòleg de Mas sobre aquesta qüestió a TV-3, el diputat Joan Coscubiela, que com a exsecretari general de CCOO de Catalunya coneix bé la matèria, reclamava un debat seriós en lloc d'actes de fe. No podem oblidar, escriu en el seu blog, que el futur de les pensions a tot Europa està marcat per tres factors: l'envelliment de la població, l'esgotament del model de finançament exclusivament a través de cotitzacions socials i l'oposició de molts poders a sostenir el sistema mitjançant nous impostos. Així doncs, l'objectiu dels que som partidaris de garantir pensions públiques dignes no pot ser cap altre que el d'aconseguir una reforma que augmenti els ingressos. Pensar que els problemes es resolen trencant l'Estat espanyol, segregant els territoris més rics, és un miratge que reflecteix una mentalitat egoista, inacceptable si un és mínimament d'esquerres (que res té a veure amb el nacionalisme progre de Raül Romeva).

En un escenari de ruptura unilateral com el que planteja Mas, les conseqüències serien funestes al situar-nos no només fora de l'eurosistema i de la UE, sinó de la legalitat internacional. Si aquesta secessió es materialitzés, els catalans quedaríem a la intempèrie en moltes qüestions socialment rellevants. La subscripció que hauria d'efectuar el nou Estat a centenars de tractats i convenis internacionals seria impossible en aquestes circumstàncies, fet que provocaria perjudicis enormes, des de no cobrar la pensió espanyola fins a la desatenció sanitària a tot Europa. Alerta, doncs, amb els bonics contes de la independència
.