MIRADOR

XAVIER BRU DE SALA

Escriptor

La incògnita mayor i la gran paradoxa


DISSABTE, 29 D'AGOST DEL 2015

No es tracta d'afinar més o menys els sondejos, sinó de l'extrema dificultat de mesurar la intensitat i la direcció precisa dels vents de canvi. Que bufen, és evident. La resta, tota la resta, no és boirosa o translúcida sinó opaca. Molt opaca.

¿Hi haurà victòria del sí? Que la candidatura encapçalada per Raül Romeva està en condicions d'obtenir més del doble d'escons que la segona, sembla segur. Però aquesta victòria tan sols fóra significativa de veritat si superés el llistó dels 64 o 65 diputats, cosa que ningú està en condicions d'assegurar. Si no arriba a 60, victòria pírrica, que no és exactament una derrota però s'hi assembla molt. Si Junts pel Sí queda gaire per darrere dels 65, l'independentisme haurà perdut el primer assalt en el ring electoral. Encara que amb la CUP arribi a la majoria absoluta i amb Catalunya Sí que es Pot els vents del canvi rondin els 90 escons (¡90 de 135!) l'huracà despentinarà el Parlament, però no tindrà conseqüències sobre la realitat del poder, que es quedarà a les mans de Madrid, si més no d'entrada. Res de DUI, doncs, més enllà de la dialèctica política. Com en els videojocs, caldrà esperar la pantalla següent.

Pel que fa al recompte de vots pel sí, és a dir a l'aspecte més refrendatari de les eleccions, el pronòstic és, no més difícil, sinó encara més impossible. Com al circ. Les últimes experiències en països avançats -Quebec per partida doble i Escòcia— són de fracàs de la independència, després de pronòstics guanyadors i amb poblacions més homogènies des d'un punt de vista identitari. Segons tots els sondejos, inclòs l'últim de la Generalitat, l'independentisme recula i s'allunya del 50%. Amb aquests condicionants,  que les dues llistes per la independència obtinguin més del 50% dels vots a candidatures és problemàtic. Molt. I no val a fer trampes, perquè no hi ha cap altra forma homologable de comptar que sigui equivalent a un referèndum. Els referèndums no es guanyen amb escons sinó amb vots. Els escons, per fer brindis al germà sol i a la germana lluna (i per governar, si es pot). La majoria de paperetes (després de restar els vots nuls i en blanc), per saber si la societat està o no a favor de la independència. Si, contra pronòstic, resultés que sí, ja veurem com s'administra. En cas contrari, faltarà legitimitat democràtica per aplicar qualsevol full de ruta.

Ara, un cop aclarits els paràmetres de la incògnita major, passin i observin la gran paradoxa. Si guanya el sí, haurà guanyat i sabrem que la societat opta per la independència. Però que perdi el sí no significa que guanyi el no. El procés no s'acabaria. Després del primer assalt, vindrà el segon. I el tercer si cal. ¿Amb quin resultat? Dependrà del ritme de producció de la gran fàbrica d'independentistes que hi ha a Madrid
.