POLÍTICA
BARCELONA - 29 agost 2016 2.00 h

JORDI CREUS 

HISTORIADOR I EDITOR DE SÀPIENS

“Part de l'esquerra catalana demostra ser profundament conservadora”

ADRIÀ GRATACÓS - BARCELONA
Rabell i Coscubiela ens diuen que no hi pot haver un referèndum perquè no ens ho deixaran fer. Més conservador no es pot ser
A l'Estat espanyol no existeix la separació
de poders. El poder
judicial és un apèndix
del poder executiu”
Europa, a inicis del segle XX tenia 24 estats. Actualment en té 46. Res és immutable”

Jordi creus (Tremp, Pallars Jussà, 1964) és llicenciat en història i actualment dirigeix l'editorial Sàpiens Publicacions, que engloba les capçaleres SàpiensDescobrirCuina iExperiències. Partidari de la divulgació històrica, és autor d'obres com ara El Pirineu perdut (Ara Llibres, 2003) i Dones contra Franco(Ara Llibres, 2007).

Tenim un full de ruta aprovat pel Parlament i suspès pel TC. Som on se suposa que havíem de ser?
Les institucions de l'Estat no posaran mai cap facilitat, per tant, entra dins la lògica que el TC suspengui el full sobiranista aprovat pel Parlament. Ara cal que el Parlament subscrigui allò que va dir amb la declaració del 9-N, no faci cas del TC i segueixi el seu camí.
És la primera mostra que la declaració del 9-N no era paper mullat?
És una petita mostra, però cobra especial importància per ser la primera vegada que es fa cas omís del TC. És l'exemple que no tremolen les cames i que es continuarà en la mateixa direcció.
La desobediència de veritat, però, encara ha d'arribar.
Falta el pas. S'ha començat a fer però hi haurà un moment en què s'haurà de desobeir de manera seriosa.
Hi confia?
Si hem fet tot el camí i al final no desobeïm no sé de què haurà servit. La independència no es pot fer sense desobeir. Ha d'arribar un moment en què la legalitat catalana substitueixi l'espanyola. Podem desobeir la legalitat espanyola o obeir la nova legalitat del país. Cap independència s'ha fet sense trencar un ou.
Com visualitza aquests mesos que vénen?
Veig mesos de molta tensió. Hi haurà d'haver mobilitzacions i unes quantes coses més. No sabem com reaccionarà l'Estat espanyol, tot i que coneixent com funciona no crec que sigui de manera suau. Tenim l'exemple de Carme Forcadell, que, com a mínim, pot ser inhabilitada. Ja sabem com funciona l'Estat. Algú hauria pensat fa uns anys que una persona com Arnaldo Otegi hauria estat sis anys a la presó per plantejar una proposta de pau? Així es com actua l'Estat espanyol. Jo, si fos ells, no inhabilitaria Forcadell perquè serà perjudicial per als seus interessos, però coneixent-los no podem descartar res.
Tenint en compte els precedents de l'Estat espanyol, el que pugui venir és del tot imprevisible?
Ens apropem a una etapa d'incertesa, i passaran coses. A l'Estat espanyol no hi ha separació de poders. El poder judicial és un apèndix del poder executiu, en què tot un ministre de l'Interior es permet conspirar amb el director de l'Oficina Antifrau i es permeten inventar proves per perjudicar polítics catalans i es permeten dir que s'han carregat la sanitat catalana, i que el president del govern ho sap, i no passa res. En un país normal si copies una tesi doctoral dimiteixes, en canvi aquí mai passa res. Amb un estat així no pots preveure res. També tenim l'exemple de la descolonització del Sàhara. Tots els estats del món tenen una responsabilitat amb les seves excolònies. Espanya va vendre els saharians al rei del Marroc i, 40 anys més tard, desenes de milers de persones continuen malvivint al desert mentre l'Estat espanyol mira cap a un altre costat i dóna suport al rei del Marroc. Els saharians fa 40 anys que esperen un referèndum acordat.
Llavors estem abocats a una confrontació cada cop més forta amb l'Estat...
Somiar un referèndum acordat amb l'Estat espanyol és fer volar coloms. Amb els números a la mà és impossible i s'ha vist el 26-J. M'agradaria que totes les forces polítiques que han fet gala del referèndum pactat, veient la victòria del PP, s'hi sumessin. Fer pivotar tota la teva acció política sobre una mentida a la llarga és contraproduent i, en vista de la disjuntiva entre república catalana o monarquia borbònica, haurien d'estar amb la república. El que passa és que part de l'esquerra catalana està demostrant ser profundament conservadora. Rabell i Coscubiela ens diuen que no hi pot haver un referèndum perquè no ens ho deixaran fer i aquí s'acaba. Més conservador no es pot ser. És una llàstima.
Creu que s'hi acabaran sumant?
Crec que al final sí. La disjuntiva serà o monarquia borbònica o república catalana. M'estranyaria molt que acabessin optant per la monarquia, i que fossin tan conservadors i tan statu quo. De fet m'alegra molt saber que Barcelona en Comú participarà en els actes de la Diada. Amb ells tot serà més fàcil i els necessitem. Són gent que vol canviar les coses.
També és necessària la unitat independentista.
L'independentisme aglutina gent de dretes, d'esquerres i de l'esquerra revolucionària que no aniria mai junta. I en canvi van junts, amb totes les friccions, amb un objectiu superior que és la independència de Catalunya vist com un objectiu per després poder-ho canviar tot. El consens es complica, però hem de ser conscients que tot i els problemes s'està fent bé.
Preveu la possibilitat que la CUP pugui acabar votant no a la qüestió de confiança de Puigdemont?
No, i se'm faria molt difícil d'entendre que donés suport a Puigdemont i tornés a presentar una esmena a la totalitat a un pressupost. Confio que s'arribarà a un acord i que els negociadors del govern i la CUP arribaran a un acord per pactar. Però més enllà d'això hi ha un full de ruta en què només queden nou mesos. I d'aquí a nou mesos no serem independents però han d'estar les bases assentades per poder fer el pas. I em consta que el govern està treballant a fons per enllestir les estructures d'estat.
El termini de 12 mesos per assolir la independència és assequible?
Veig possible deixar totes les coses fetes en 12 mesos perquè el pas es pugui fer. La independència és un procés llarg, però si es deixa tot preparat es podrà fer el pas.
I com fem el pas? Amb un RUI, unes eleccions constituents...?
Crec que hi ha un full de ruta i que, fruit del fet que l'Estat espanyol no es comporta de la manera més democràtica possible, el full de ruta s'ha d'adaptar a la necessitat de cada moment. Personalment, no em sona gens malament l'aposta pel RUI, però crec que és més important que hi hagi consens. De moment hi ha un full de ruta pactat, i si s'ha d'alterar per les circumstàncies s'ha de fer amb consens.
Algunes veus diuen que un RUI s'assemblaria massa al 9-N...
El 9-N va ser molt emotiu però no va permetre avançar. Crec que sí que hauria servit si les eleccions s'haguessin fet immediatament després. Ara, si es fa de manera seriosa, pot funcionar.
És significatiu que l'ANC i la CUP demanin el RUI i que, d'entrada, ningú el descarti?
És una proposta que accepta tant la CUP com Demòcrates, per tant cal estudiar-la bé. Jo ho veuria amb simpatia però s'ha d'aconseguir el consens per part de tots.
Creu que el procés sobiranista correel risc de perpetuar-se?
Això seria poc desitjable, però crec que no s'està fent de manera lenta. La independència és una cosa seriosa i no se soluciona amb un parell de manifestacions, i menys amb l'Estat espanyol al davant.
Si d'aquí a 12 mesos Catalunya està a punt d'assolir la independència caldrà aconseguir reconeixement internacional.
Crec que és tan ingenu pensar que abans de declarar la independència s'aconseguirà reconeixement internacional com pensar que el món es tancarà en banda en el moment que facis el pas. La política internacional és molt pragmàtica, i si es fan les coses seriosament el món ho reconeixerà. El que en cap cas passarà és que estiguem vagant per l'espai com deia Margallo. Hi ha una cosa molt clara. Europa a inicis del segle XX tenia 24 estats, i actualment en té 46. Res és immutable. Qui està en capacitat de dir que Espanya no pot sortir d'això?