OPINIÓ
29 agost 2016 2.00 h

LA CRÒNICA

És hora dels polítics

QUIM DOMINGO

Fa gairebé un any que el poble de Catalunya, en unes eleccions amb la més gran participació de tota la democràcia, va elegir un Parlament amb majoria absoluta independentista. Un Parlament independentista molt transversal, que va des dels conservadors, passant per la socialdemocràcia, fins als moviments d'extrema esquerra i anticapitalista. A diferència del Parlament escocès, que té un únic partit independentista (actualment no té majoria absoluta), el Parlament català presenta un panorama molt divers. Aquest fet objectivament és positiu, perquè vol dir que ciutadans de diferents o molt diferents posicions polítiques, aposten per la independència. Per tant el procés cap a la llibertat nacional s'ha de fer ajuntant totes aquestes diferències. I aquesta unió de partits tan diferents sovint fa difícil i complicada l'entesa.

Aquesta diversitat política, que és positiva, és a la vegada font de conflictes. Però mai aquests conflictes i divergències ens poden fer perdre l'objectiu final. Ara, després d'un any d'una convivència més o menys convulsa, és l'hora d'anar braç a braç cap a la desconnexió. En el programa de Junts pel Sí i de la CUP ens la plantejaven en 18 mesos. Ja en queden pocs i no poden fallar.

Primer de tot el president, Puigdemont, ha de superar la moció de confiança, que tot indica que no tindrà problemes. El 28 de setembre s'ha de confirmar. Després el Parlament ha d'aprovar el pressupost del 2017. El govern i la CUP ho han de negociar. I passi el que passi han d'arribar a un acord. És absolutament imprescindible. Si fos al contrari, tot el procés cap a la independència podria descarrilar. I com a mínim tardaríem una dècada a tornar-lo a posar en marxa.

Aquesta vegada els polítics no ens poden fallar. Tot fa preveure que no fallaran. Dintre, més o menys, d'un any. El procés haurà arribat a bon terme. El govern i el Parlament han de treballar per tenir a punt les lleis de seguretat social catalana, agència tributaria pròpia i llei de transitorietat jurídica. Segons totes les informacions sembla que tot està gairebé enllestit. Faltarà el pas definitiu de l'aprovació d'aquestes lleis pel Parlament. Llavors es convocarà un referèndum d'acord amb la legalitat catalana.

Quina serà la resposta del govern central i dels partits espanyolistes? El govern del PP o qualsevol altre ho portarà al Tribunal Constitucional i aquest, amb fidelitat absoluta a la voluntat del govern central, declararà inconstitucionals totes aquestes lleis. Possiblement processarà tant la presidenta del Parlament com el president de la Generalitat i tot el seu govern. És llavors que es produirà l'anomenat xoc de trens. I és aleshores quan la ciutadania ha de respondre massivament, pacíficament, però també amb contundència. Si hem de sortir tres milions per defensar la nació catalana, les seves institucions i el seu govern, hi sortirem.

Serà l'hora de demostrar la força del poble i la unitat d'aquest poble malgrat les diferències polítiques i ideològiques. Serà l'hora de mesurar fins on estem disposats a aguantar la pressió de les institucions espanyoles, les amenaces i el bloqueig econòmic i polític. Serà el moment en què l'ANC, Òmnium, l'AMI i totes les forces i entitats sobiranistes faran costat al govern, al Parlament, legítims representants del poble català. No serà fàcil. Tindrem dificultats. Però guanyarem. La democràcia no pot ser vençuda. L'Onze de Setembre d'enguany serà només un aperitiu del plat fort que està per caure.