L'EVOLUCIÓ DE LES FORMACIONS POLÍTIQUES / I 4

Evolució cap als orígens

Quan va néixer, ERC no era un partit netament d'esquerres; la idea troncal era la república catalana

DIUMENGE, 28 D'AGOST DEL 2016 - 20:36 CEST

L’any 2006, amb motiu del seu 75è aniversari, Esquerra va voler renovar la seva imatge, «fidel als seus origens». Calia fer-ho, però sobretot reivindicar-se en un any electoral on ERC s’exposaria a les urnes després de l’experiència convulsa del primer govern Tripartit amb el PSC i Iniciativa. L’any 2003 havien apostat per ells i no per la CiU d’Artur Mas. Havien posat l’accent a l’esquerra, i així ho simplificaven amb el seu nou logo, d’on queien les paraules «republicana» i «Catalunya», tot i que l’explicació oficial deia que era per aproximar la imatge i la simbologia al llenguatge parlat (la majoria de gent i de mitjans es refereix al partit com «Esquerra»).

Molt abans, en néixer, ERC no era allò que avui dia descriuríem com un partit estrictament d’esquerres. Francesc Macià, per exemple, no es podia situar nítidament en aquest espectre de vot. La idea era aglutinar en la diversitat, però amb un punt de partida clar des de l’esquerra. La idea troncal, però, era la república catalana, i així constava en el nom de la formació i amb el símbol del triangle, diuen alguns que per l’adscripció maçona de personatges com Macià, Lluís Companys o Josep Irla, això sí, amb les quatre barres ben destacades dins d’ell. Així seria, amb el nom complert al costat del triangle, en les noves versions que es van fer de l’original els anys 1933 i el 1977, tots dos anys electorals a l’Estat espanyol, fet que entronca amb el clàssic aprofitament de les eleccions per projectar-se amb imatge renovada.

Però el canvi més contundent, no de matís, arribaria el 1979, el de les eleccions constituents espanyoles, i a tocar de les primeres eleccions al Parlament de la democràcia recuperada. Un disseny més adaptat als temps, més lleuger i pop, amb les sigles ERC majúscules sota el triangle. Es farcirien de color dos anys després, el 1981, amb el llavors líder d’Esquerra, Heribert Barrera, de president del Parlament.

La marca quedaria consolidada fins a l’abril del 2006. El partit havia nascut el 1931 estrictament com a formació del Principat, però entre el 1987 i el 1991 Esquerra es va implantar al conjunt dels Països Catalans. Al principi, la marca era ERC a tot arreu, però a partir del 2001 van néixer ERPV al País Valencià i diferents versions a les Illes Balears, com ERB, ERM o fins i tot ERE. Es va voler aturar aquesta dinàmica abans no anès a més, i sense canviar el nom de l’organització, es va apostar per «esquerra» (en minúscula, sinònim de joventut i de modernor) per mirar de descriure’s com «l’esquerra nacional» i per tenim nom «homologable» arreu del seu territori de referència, els Països Catalans.

S’hi mantenia el triangle que vol simbolitzar «els valors republicans», les quatre barres de la senyera, i la paraula «esquerra», en un intent de conjugar tradició i modernitat. Es buscava ser més propers i càlids.

I el 2011 Oriol Junqueras va accedir a la presidència del partit. El 2013 va esdevenir cap de l’oposició al Parlament, i aquell any va fer culminar un procés participatiu intern per al canvi d’imatge corporativa d’ERC. A la consulta, realitzada a través del web del partit entre el 14 i el 21 de març d’aquell any, hi van participar 2.908 persones. Primer es demanava si es volia canviar el logo, en segon lloc es podia triar entre dues opcions finalistes. L’opció guanyadora va ser la presentada per l’agència Nou Barons, de Barcelona, amb el 82,6% dels vots. Es tornava a ressaltar el concepte «republicà» al costat de l’«esquera». Aquell voler tornar a abraçar més espai que el de l’esquerra. Aquella evolució cap als orígens.