POLÍTICA
Madrid - 29 setembre 2015 2.00 h

El 28-S marca la ruta de les forces estatals pel desembre

 Rajoy afronta una rebel·lió liderada per Aznar

 Sánchez torna a optimitzar la derrota

 El PP, el PSOE i Podem ofereixen un còctel de pactes per erosionar el sobiranisme

MONTSE OLIVA

Mentre alguns especialistes en demoscòpia asseguren que els resultats de Catalunya demostren que el “greuge” català està més exalçat que mai i que tot plegat aboca els partits estatals a enfocar les generals com l'inici d'una segona transició espanyola, la principal lectura dels al·ludits es redueix al fet de repetir que l'independentisme està derrotat i que ara toca validar i mantenir la mateixa estratègia fins al desembre. Tant és així que, pels principals partits, el 27-S ofereix una treva dins un escenari que hauria pogut ser letal per a les seves aspiracions d'ocupar La Moncloa. Conclouen que, entretinguts com estaran per poder formar govern a Catalunya, la declaració unilateral d'independència no s'encreuarà en el tram que queda fins a les generals. Mariano Rajoy no es veurà forçat a prendre decisions salomòniques que obligarien Pedro Sánchez a retratar-se al seu costat. I Pablo Iglesias podrà seguir fent la viu-viu intentant passar de puntetes sobre l'escenari català, on Ciutadans hi té més a guanyar. Els dos grans partits estatals i Podem consideren que el 28-S deixa congelada temporalment la pressió independentista de cara a la única fita que els neguiteja: comprovar que les catalanes han estat un malson i en cap cas no seran el reflex del que els espera.

Rajoy va haver de superar ahir el seu primer tràngol matinal: solemnitzar des de La Moncloa amb una declaració institucional –tenint en compte que valorava unes simples “autonòmiques”– que a Catalunya no ha passat res i que el mirall sobiranista s'ha trencat. Va emfasitzar que tothom pot estar “tranquil” perquè l'independentisme no ha enganxat “ni quatre de cada deu ciutadans”. Després, a la tarda, afrontava un segon maldecap: convèncer el nucli dur –que tot just acabava d'escoltar les previsions catastròfiques de José María Aznar sobre el partit– que la nova rebregada del PP és anecdòtica. I què en les generals tot serà bufar i fer ampolles.

Aznar ataca

Tot i no fer acte de presència, l'expresident espanyol va irrompre dins el sanedrí popular per tombar el discurs oficial. La seva valoració era molt clara: Rajoy és el culpable que s'hagin estampat contra el mur de les urnes, “i ja és la quarta vegada”, en al·lusió als anteriors combats al Parlament Europeu, a l'andalús i a les municipals i autonòmiques. “Pel PP és el pitjor escenari possible” en vista a les generals, reblava Aznar, tot assenyalant els punts febles de Rajoy, del qual diu que ha cedit la bandera constitucionalista després de perdre's en “extravagàncies”, que s'ha d'afrontar que el seu rival a l'esquerra hagi sortit “enfortit” i que ha d'admetre que “els secessionistes continuaran el seu procés” i, al damunt, més “radicalitzats” que mai. “La teva posició està seriosament compromesa”, etzibava l'expresident espanyol al seu actual cap de files en una carta.

Una vegada més, Rajoy responia als neguits de l'ala dura del PP amb la indiferència, si bé alguns dels seus col·laboradors comencen a ser conscients que després de l'ensopegada del 27-S l'anàlisi descarnada d'Aznar, amb matisos, és compartida per una part del partit. Això sí, la major part prefereix callar per no embolicar més la troca: s'han de fer les llistes electorals. Però el fantasma de la rebel·lió torna a passejar-se per la seu de Gènova.

La posició de Rajoy, expressada més tard per María Dolores de Cospedal –que ahir va reaparèixer després de mesos d'evitar el contacte amb la premsa–, és la de fer pinya i deixar que el temps recol·loqui els diferents agents polítics que han de jugar la carta de les generals. I no només hi veuen un rival: elPSOE. És per això que procurava amplificar el discurs de la por d'un pacte PSOE-Podem argumentant que els independentistes poden intentar sortir-se amb la seva si al desembre es troben un govern “feble” a La Moncloa. I, pel que fa al trencaclosques del futur govern català, La Moncloa diu que si és possible s'ha d'intentar, però no sembla entusiasmada amb la configuració d'un front unionista per barrar el pas al sobiranistes, amb el benentès que hauria d'acceptar que quedaria relegat al darrer lloc.

Mentrestant, a la seu del PSOE, Pedro Sánchez presumia que la seva equidistància –la proposta de pacte Constitucional– guanya posicions i continuava traient suc del que ja vol veure com una nova dolça derrota introduir un element distorsionador de cara la composició de l'executiu català: oferia Miquel Iceta com a president dins un govern “transversal”. Més que un executiu d'adscripció unionista, el secretari general socialista sembla apostar per un que divideixi Junts pel Sí, proposant incloure-hi una part dels vencedors del 27-S (CDC), sempre que aquests renunciïn al seguir amb el procés.

Finalment, dins aquest còctel d'oferiments, Pablo Iglesias tampoc va voler quedar al marge i proposava a PSC, ERC i la CUP fer un front comú per aturar la dreta. Podem continua en estat de xoc pels mals resultats de diumenge i ahir el seu líder seguia sense entendre per què la seva proposta de fer un referèndum –que ahir va tornar a comprometre's a fer si arriba a La Moncloa – ha resultat impermeable dins l'electorat català.

LA DATA

20.12.15
és el dia
que Rajoy ha suggerit que se celebraran les generals. El PP, però, apunta que podrien ser el diumenge 13.
Els partidaris de la ruptura mai han tingut el suport de la llei i ara tampoc no tenen el suport de la societat
Mariano Rajoy
PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL
El procés continuarà i ho farà més radicalitzat perquè
els més radicals ara tenen més força
José María Aznar
EXPRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL
Catalunya necessita un govern transversal que garanteixi estabilitat i torni a tancar les ferides
Pedro Sánchez
SECRETARI GENERAL DEL PSOE
Ara és el moment del diàleg. És el moment de fer política amb majúscules pensant en Espanya
Susana Díaz
PRESIDENTA D'ANDALUSIA
No tenim por de la democràcia; els catalans han de decidir la seva relació amb Espanya
Pablo Iglesias
SECRETARI GENERAL DE PODEM
Jo crec que Podem és un partit que paga caríssim no ser ell mateix i haurà de fer una reflexió
Juan Carlos Monedero
EXDIRIGENT DE PODEM

Goirigolzarri diu que Bankia no perilla a Catalunya

“En absolut no perilla la xarxa de Bankia a Catalunya.” La ressaca electoral ha aportat serenor a un sector, el de la patronal bancària, que va irrompre enmig de la campanya electoral amenaçant amb la possibilitat de repensar-se la seva implantació en el supòsit que guanyés el sector independentista i prosperés el procés. Després d'algun desmentit al comunicat conjunt i més d'un silenci, el president de Bankia, Ignacio Goirigolzarri, desmentia la possibilitat de fugir tot argumentant que la situació ja es prou complexa perquè, al damunt, “es parli d'escenaris catastrofistes”. En una conferència a Bilbao sobre el sistema financer i la recuperació, el dirigent de l'entitat madrilenya va aprofitar els resultats del 27-S per reclamar “cordura i serenor” als polítics alhora que els reclamava que sigui capaços de dialogar per “construir ponts”. Goirigolzarri hi afegia que caldrà que passi el temps per analitzar amb calma els resultats, però tot i així insistia que els catalans han parlat i a partir d'ara s'ha de configurar un govern. Més enllà del discurs de la por que va pilotar durant unes setmanes, no és el primer membre de la patronal que sol·licita que s'obri un període de diàleg i reflexió. Alguns fins i tots han instat Rajoy a negociar una consulta o, si més no, a encetar el debat de la reforma de la Constitució per trobar un millor encaix per a Catalunya.