EDITORIAL

Les urnes ja estan posades

29/10/2017 01:55 | Actualizado a 29/10/2017 02:28

Diumenge passat demanàvem al president de la Generalitat que posés les urnes per donar la veu al poble de Catalunya. Era la millor manera –crèiem– d’evitar la intervenció de la Generalitat i de superar els seriosos enfrontaments i tensions que viu la societat catalana des de fa setmanes. No érem els únics que ho demanàvem. Altres mitjans de comunicació es van pronunciar en el mateix sentit. El Cercle d’Economia, una de les entitats més prestigioses de la societat civil catalana, també va demanar la convocatòria d’eleccions. Feia setmanes que diversos partits polítics apuntaven en la mateixa direcció. Fins i tot se’n van publicar enquestes. Una majoria clara de la societat catalana desitja decidir a les urnes, amb lli­bertat, amb tranquil·litat, amb serenitat i amb calma, l’orientació futura del país i els criteris programàtics que han de regir la Generalitat.

Carles Puigdemont i Casamajó va estar a punt de convocar aquelles eleccions dijous. El 20 de desembre era la data escollida. Tenia el decret a punt i un esborrany de discurs. El discurs més important de la seva carrera política. Amb tota seguretat, el més difícil. Podia haver estat un gran discurs. L’ esborrany començava dient que no volia ser president d’una part del país, sinó del país sencer. Belles paraules que no van arribar a ser pronunciades. Moments abans de la compareixença, Puigdemont va començar a rebre ferotges atacs dels seus aliats polítics, la CUP i Esquerra Republicana, a través de les xarxes socials. Atacs injustos d’ERC, els dirigents de la qual van demostrar en aquell moment una falta de lleialtat inquietant. En aquests dies difícils, tothom s’està retratant. En aquests dies d’angoixa i incertesa, no hi ha astúcia que resisteixi l’impacte de la rea­litat. Puigdemont va començar a ser pressionat de la pitjor manera possible. Paraules gruixudes. Insults. Centenars d’estudiants que es manifestaven a la plaça Universitat van ser desviats a la plaça Sant Jaume per incrementar la pressió. “Traïdor!”, cridaven alguns. En aquell clima de tensió, dos diputats del PDECat van anunciar la renúncia a l’escó, insinuant la possibilitat d’una escissió en el fins ara principal partit governant. A Puigdemont, home molt interessat i absorbit per les xarxes socials, li van tremolar les cames. L’acord amb Madrid estava agafat amb pinces –no podia ser de cap altra manera, en les circumstàncies actuals–, però un grup de persones tenaç havia estat exercint una tasca de mediació eficaç amb la Moncloa per aconseguir una sortida intel·ligent a l’ atzucac. Empresaris catalans i homes del Partit Nacionalista Basc, encapçalats pel lehendakari Iñigo Urkullu, van dedicar hores a aquella valuosa tasca de mediació. Des d’aquí volem agrair la seva feina i el seu patriotisme. Si Carles Puigdemont hagués firmat la convocatòria d’eleccions, l’article 155 no s’hauria aplicat després de l’aprovació en el ple del Senat.

Les eleccions han estat convocades per al dia 21 de desembre pel president del Govern d’ Espanya, fent ús de les atribucions que li confereix l’article 155, una vegada aprovat pel Senat i implementat pel Consell de Ministres divendres a la tarda. Amb un moviment fulgurant, el cap de l’ Executiu espanyol canviava el pla. La intervenció de la Generalitat no serà llarga. No s’esgotaran els sis mesos inicialment anunciats. Els ciutadans de Catalunya són convocats immediatament a les urnes per donar una sortida neta i democràtica a la situació actual. L’autogovern de Catalunya pot ser restituït en menys de seixanta dies. Carles Puigdemont podia haver convocat aquestes eleccions, salvaguardant la Generalitat de Catalunya i mantenint la iniciativa política. No va ser capaç de superar les contradiccions polítiques i emocionals del seu camp polític. Es va veure impel·lit al desastre per l’agressiva deslleialtat dels seus aliats. Aquelles hores quedaran inscrites en la història de Catalunya. Ho sentim profundament. El país s’hauria estalviat un tràngol.

La “república” semiproclamada divendres al Parlament, en un ambient tens i fúnebre, amb votació secreta per eludir responsabilitats penals, no ha estat reconeguda per cap país estranger. ( Diem que va ser semiproclamada, perquè el text votat no inclou cap declaració d’independència en la part dispositiva). La Unió Europea i el Govern dels Estats Units no van trigar ni una hora a comunicar el seu ple suport a la integritat territorial d’ Espanya. Al cap d’unes hores, gairebé tots els principals països del món s’havien pronun­ciat en el mateix sentit. La llunyana Ossètia del Sud, república caucàsica pilotada des de Moscou, enviava un lleu senyal de suport. No és una exageració afirmar que els serveis estatals russos han intentat manipular la qüestió de Catalunya per als seus propis interessos: acumular arguments per intentar legitimar l’escissió de Crimea i dels territoris del Donbass (conca del riu Donets) d’ Ucraïna. Ni tan sols el Principat d’Andorra no ha reconegut la fantasmal “república”. El fracàs ha estat total i complet. El senyor Raül Romeva, encarregat durant aquest temps de les “relacions exteriors” de la Generalitat de Catalunya, hauria de donar alguna explicació als seus correligionaris. Quina noció de les relacions internacionals té el senyor Romeva? En quin món viu?

El president de la Generalitat ha estat destituït del seu càrrec, així com tots els membres del Consell Executiu, en aplicació de l’article 155. Les “ambaixades” a l’estranger seran tancades. Ahir al matí es va produir el relleu en el comandament dels Mossos d’Esquadra. El comissari Ferran López substitueix Josep Lluís Trapero. El comportament del senyor Trapero ha estat exemplar, demanant als agents del cos el reconeixement i la plena col·laboració amb el nou comandament. Aquest gest constitueix un clar missatge a tots els funcionaris de la Generalitat. Cap persona responsable no desitja en aquests moments que les coses empitjorin a Catalunya. Els aventurers han perdut la partida. TV3 va emetre ahir al migdia un missatge gravat de Carles Puigdemont en el qual sol·licitava una “oposició democràtica” al 155, sense cap menció a la “república” o a la independència. Un missatge ambigu que també pot ser interpretat com un intent de rebaixar la tensió i preparar l’aterratge del sobiranisme en la nova realitat. Esperem que en les pròximes hores aquesta actitud es confirmi.

Rebaixar l’excitació. Destensar. Asserenar. Evitar tant sí com no l’enfrontament civil. Evitar humiliacions innecessàries. Treballar activament perquè la situació creada no derivi en els propers mesos en una regressió econòmica. Aquestes són les tasques urgents, mentre s’acosta el 21 de desembre. Les urnes ens esperen. Catalunya decidirà.