OPINIÓ
29 octubre 2017 2.00 h

DE REÜLL

Les altres eleccions

MONTSE OLIVA VILÀ
Darrere el 155 hi ha una combinació de revenja i de càlcul electoral

Tot el que pugui implicar el 155 en clau electoral espanyola està per escriure. Però de moment, l’eufòria que reflectia el PP al Senat divendres passat és una mostra que el PP necessitava fos com fos un “cop de puny sobre la taula” i ensenyar les dents a Carles Puigdemont i, sobretot, a Albert Rivera. Descomptats els vots a Catalunya, que seran moltíssims, Mariano Rajoy sap que el 2018 podria ser també any de comicis a l’Estat espanyol. El PNB desitja donar-li suport perquè voldria arrodonir la feina engegada als pressupostos estatals anteriors, però és molt conscient que el 155 desactiva qualsevol temptació, a curt termini. Bé és cert que si l’escenari català el resol a gust del PP i en un temps que ells anomenen “prudencial”, a Rajoy se li obriran dues possibilitats: recuperar el PNB per aprovar els pressupostos del 2018 –encara que sigui a la primavera– i esgotar legislatura o bé aprofitar el “cop de puny” per avançar les eleccions estatals i intentar recuperar els vots que, a hores d’ara, l’elector potencial ha dipositat mentalment en la papereta de Rivera. Darrere el 155 hi ha una forta combinació de revenja i de càlcul electoral. I el PSOE també hi ha jugat, pensant en aquell votant que a hores d’ara se li escapa a Pablo Iglesias i en aquell seu que podria haver fugit a Cs si no hagués abraçat amb força les mesures de Rajoy. El 21-D, doncs, es presenta, simplement, com l’avantsala de la campanya que realment importa a Madrid.