POLÍTICA
MADRID - 29 octubre 2017 2.00 h

Rajoy mira a Vitòria

 La convocatòria d’eleccions del 21-D obre la porta a un Parlament amputat com el basc entre el 2009 i el 2012 per l’exclusió de Batasuna i que va elegir l’únic lehendakari constitucionalista

 Invocar l’esperit d’Ermua com fa Albiol crea un clima d’excepció com el que va catapultar Patxi López

 La Moncloa i el PP tracten Puigdemont ja com un futur imputat

DAVID PORTABELLA - MADRID
Per quèel crim de Blanco comès per un pistoler d’ETA el 1997 a Lasarte és de cop un patró d’anàlisi del procés?

Dinou dies abans de la proclamació al Parlament de la República Catalana, el líder del PP català, Xavier García Albiol, va acudir a la marxa de Societat Civil Catalana del 8 d’octubre a la plaça Urquinaona amb el lema Prou! recuperem el seny. “En els últims vint anys hi ha hagut dos moments en què la societat catalana i la societat espanyola han reaccionat en defensa de la democràcia i de la dignitat. Un va ser quan tot Espanya va sortir al carrer a defensar l’honor de Miguel Ángel Blanco. I avui és el segon moment en què tot Espanya està sortint al carrer, per defensar-nos d’un cop d’estat de la Generalitat de Catalunya”, va dir García Albiol abans de la multitudinària manifestació.

L’èxit de convocatòria i les veus del Nobel peruà Mario Vargas Llosa i del socialista Josep Borrell van conquistar els titulars i van eclipsar la frase de García Albiol, però aviat es va veure que l’al·lusió a Ermua no era casual. “El que es va viure a Barcelona és un nou esperit d’Ermua, és un ¡Basta ya! [...] Igual que l’esperit d’Ermua va derrotar el terrorisme, a partir d’ara el nacionalisme serà més dèbil”, va dir l’endemà el vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado. Per què el crim del regidor Blanco comès per un pistoler d’ETA el 12 de juliol del 1997 a Lasarte es convertia de cop en patró d’anàlisi del que passa a Catalunya la tardor del 2017? Per què Casado, que el 1997 tenia 16 anys, etziba el record d’Ermua contra el procés?

La invocació d’Ermua –i del 23-F del 1981– que pregona el PP –amb Ciutadans de teloner– arriba amb la fi del procés i quan, ja amb el botó nuclear de l’article 155 a la mà, el govern de Mariano Rajoy assumeix que és impossible suplantar la Generalitat durant sis mesos i que el mal menor és fer eleccions al més aviat possible, el 21 de desembre.

L’aposta sobtada de dissoldre el Parlament des de La Moncloa, però, obre la porta a un Parlament català amb la representació amputada com ho va ser el Parlament basc entre el 2009 i el 2012. Si en aquella ocasió la cambra basca va resultar alterada per l’exclusió de l’esquerra abertzale –amb l’anul·lació de D3M i d’Askatasuna–, a Rajoy se li obren ara dos escenaris en què la composició del Parlament es pot sacsejar: que els partits que no reconeguin l’aplicació del 155 –de Junts pel Sí a la CUP o Podem– no participin en els primers comicis convocats pel BOE, o que algun partit sigui objecte d’una d’il·legalització –i els líders, d’inhabilitació– ara que ja hi ha en joc el delicte de sedició i que el fiscal José Manuel Maza hi veu rebel·lió fins i tot sense violència.

Prenent l’exemple basc del 2009, la mera exclusió de l’esquerra abertzale, que el 2005 –amb el PCTV-EHAK– era la quarta força amb el 12,4% dels vots (9 escons en una cambra de 75), va alterar els dos blocs nacionals i va decantar la cambra per primera i única vegada en favor del constitucionalisme per catapultar el socialista Patxi López a primer lehendakari constitucionalista amb el vot del PP. “Aquí hi som tots els que hi hem de ser, aquest Parlament inclou tothom i no margina ningú”, va ser la versió de López sobre la realitat el 5 de maig del 2009 en què era investit.

Als adeptes a observar la realitat catalana amb el filtre basc –l’etern assessor àulic de Rajoy ara de nou al tron, Pedro Arriola, es va reunir amb la direcció d’ETA que pilotava Mikel Albizu el 19 de maig del 1999 a Zuric– els agrada completar el paisatge de la il·legalització dient que el líder abertzale Arnaldo Otegi va ser empresonat fins al 2016 i que “Allí no pasó nada” com a conclusió de la teòrica capacitat de les societats de digerir un període d’excepció. Si bé fonts de La Moncloa avisen que Rajoy “no valora” ja què diu un “cessat” i tracta Puigdemont com un futur imputat –“La qualificació de les seves conductes correspon a l’àmbit judicial”–, el portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, l’insta a ser cap de cartell el 21-D: “Puigdemont i tots els líders poden participar en les eleccions, estan en el seu dret i seria bo, és una manera que els catalans jutgin i opinin sobre les polítiques que ha dut a terme el senyor Puigdemont en l’últim any”, va dir Méndez de Vigo com si Rajoy no mirés a Vitòria i la temptació basca del 2009 no planés sobre l’imaginari.

3
anys
va estar el Parlament basc amb la representació dels escons alterada per la il·legalització de l’esquerra abertzale, un període en què el PSE i el PP van poder investir Patxi López com a lehendakari constitucionalista.