OPINIÓ
29 novembre 2018 2.00 h

La dimissió de Borrell

La reso­lució del cas Aben­goa, amb una multa de 30.000 euros impo­sada per la Comisión Naci­o­nal del Mer­cado de Valo­res (CNMV) al minis­tre Josep Bor­rell, l’inha­bi­lita a con­ti­nuar en el seu càrrec i desa­cre­di­tarà el govern de Pedro Sánchez en la mesura que, aquest cop, no vul­gui o pre­fe­reixi no des­fer-se de la poma podrida al Con­sell de Minis­tres. Bor­rell va come­tre una “falta greu”, tra­fi­cant amb infor­mació pri­vi­le­gi­ada quan era con­se­ller d’Aben­goa, just abans que les acci­ons d’aquesta com­pa­nyia s’enfon­ses­sin a la borsa. I després en va come­tre una altra, men­tint per inten­tar ama­gar aquesta actu­ació il·legal, que al final no va tenir més remei que adme­tre.

El minis­tre Bor­rell és repro­va­ble per altres qüesti­ons, però és fona­men­tal­ment per aquesta que és insos­te­ni­ble com a minis­tre del govern espa­nyol, i en espe­cial del govern de Pedro Sánchez, perquè en ter­mes d’ètica política Bor­rell no és millor que l’exmi­nis­tre de Cul­tura Màxim Huerta, que va dimi­tir per un deute fis­cal que ja havia regu­la­rit­zat, i sens dubte és pit­jor que la també exmi­nis­tra de Salut Car­men Montón, que va dimi­tir per pre­sump­tes irre­gu­la­ri­tats en el seu màster, que la justícia va deci­dir arxi­var ahir.

El cap de la diplomàcia espa­nyola no pot ser, d’altra banda, un indi­vidu que es mani­festa en ter­mes racis­tes i supre­ma­cis­tes, menys­te­nint els indígenes ame­ri­cans i bana­lit­zant el seu geno­cidi a mans de les potències colo­ni­als euro­pees, que és el que va fer abans-d’ahir pot­ser inten­tant con­tra­pro­gra­mar la sanció de la CNMV. Tam­poc es pot inven­tar una esco­pi­nada en seu par­la­mentària, ni pro­vo­car incen­dis diplomàtics un dia amb Bèlgica i al següent amb el COI, i encara menys sos­te­nir que cal “desin­fec­tar” la soci­e­tat cata­lana. La seva desig­nació com a minis­tre res­po­nia a un càlcul polític, que avui dia ja no s’aguanta per enlloc.