OPINIÓ
SOCIÒLEG - 29 novembre 2018 2.00 h

TRIBUNA

Recosint l’independentisme

JOSÉ RODRÍGUEZ - SOCIÒLEG
“El mèrit el tenen unes per­so­nes que actuen com a màqui­nes de cosir

La política pot ser com­pa­rada amb un tea­tre on tots som actors i espec­ta­dors al mateix temps i on mol­tes coses pas­sen a l’esce­nari, a la vista de tot­hom i d’altres pas­sen a la tra­moia, oculta a la majo­ria d’actors. Molts cops asso­ciem aquesta tra­moia a ele­ments nega­tius, on es pre­pa­ren pac­tes ocults, s’ordei­xen cons­pi­ra­ci­ons i tot queda regit per interes­sos ocults. Però no tot el que passa dar­rere dels esce­na­ris té aquesta con­no­tació nega­tiva. El movi­ment inde­pen­den­tista manté una molt baixa cohesió, amb molts ele­ments de dis­crepància, no té una estratègia com­par­tida, i es fan lec­tu­res de la rea­li­tat dife­rents. Hi ha molt poca con­fiança entre actors soci­als i polítics. Resulta sor­pre­nent que el movi­ment inde­pen­den­tista que sem­bla a les por­tes d’una guerra civil no arribi a frag­men­tar-se i encara man­tin­gui petits moments de cohesió.

És cert que els diver­sos actors soci­als i polítics inde­pen­den­tis­tes s’estan mirant de reüll, que encara no hi ha lec­tura com­par­tida de la rea­li­tat i estem molt lluny de dibui­xar un esce­nari de lluita con­junt que ens ajudi a enfo­car els esforços en direc­ci­ons con­flu­ents. Com pot ser que ens man­tin­guem més o menys junts sense llançar-nos els plats pel cap del tot?

El mèrit el tenen unes per­so­nes que actuen com a màqui­nes de cosir. Bas­tei­xen ponts entre diver­ses bran­ques del movi­ment inde­pen­den­tista. Fan favors, inter­can­vien infor­mació, s’aju­den. Sense obli­dar cadascú quina és la seva militància o les seves fílies, no obli­den que hi ha un ene­mic comú. L’ante­rior legis­la­tura teníem dos clars exem­ples d’aques­tes màqui­nes de cosir l’inde­pen­den­tisme. En Jordi Turull i la Marta Rovira van aju­dar a man­te­nir cohe­si­o­nat el grup par­la­men­tari de Junts pel Sí. Però la majo­ria de màqui­nes de cosir són per­so­nes anònimes, que man­te­nen bones rela­ci­ons i con­tac­tes arreu del món inde­pen­den­tista, que s’aju­den, que refor­cen els ponts i llui­ten per obrir les por­tes, que posen greix a les rela­ci­ons, que s’obli­den de la bata­lla sorda que hi ha per sobre i con­ti­nuen col·labo­rant entre si. Per­so­nes que creen petits pro­jec­tes on volen sumar altres inde­pen­den­tis­tes, que cer­quen ali­an­ces pun­tu­als i pot­ser tem­po­rals on s’obli­den del sec­ta­risme.

Aques­tes peti­tes for­mi­gue­tes del procés i del movi­ment inde­pen­den­tista són les que tei­xei­xen i fan que con­ti­nuem més o menys tots junts. Per sobre de pac­tes als des­pat­xos o interes­sos polítics pun­tu­als. Aquests petits herois que cons­tru­ei­xen ponts, que creen una cadena de suport, infor­mació, valor i con­fiança són els que ens estan aju­dant en aquests moments en què els actors polítics i soci­als mos­tren tan alta des­con­fiança. Aquest arti­cle és un petit reco­nei­xe­ment a aques­tes màqui­nes de cosir huma­nes, al seu esforç, i pot­ser un crit perquè tots pen­sem com poder cons­truir, bas­tir ponts i enfor­tir el movi­ment inde­pen­den­tista.