ARTICLES
29 desembre 2015 2.00 h

FULL DE RUTA

La CUP ha de decidir

ANNA SERRANO

En temps de balanços, el de la política catalana dels darrers mesos és, com a mínim, confús. Les forces sobiranistes han entrat en un bucle de difícil sortida. Les eleccions del 27 de setembre, en què els partidaris d'un estat propi van obtenir una històrica majoria absoluta al Parlament, han derivat en un bloqueig insòlit. No hi ha activitat a la cambra, no hi ha nou govern. La que havia de ser la legislatura per obrir camí cap a una Catalunya independent ni ha arrencat. I el país que es volia construir s'ha desdibuixat. El debat sobre el què o el per què, aquell que podia servir per ampliar la base de l'independentisme, ha passat a un segon o tercer pla. I així és com ens trobem fa tres mesos, donant voltes sobre si la CUP investirà o no Artur Mas president. I seguint. L'assemblea de Sabadell no ha clarificat la resposta. L'empat a 1.515 vots entre els partidaris i els detractors que Mas repeteixi a la Generalitat allarga la incertesa, fins al consell polític que la formació farà dissabte. Els cupaires esgarrapen temps després de constatar la divisió interna en una jornada que també ha posat de manifest la tensió existent. A la pista d'atletisme de Sabadell el no a Mas prenia avantatge durant les dues primeres votacions, però en la tercera i definitiva, per a sorpresa de tothom, quedaven igualats.

Les decisions no agraden mai a tothom; porten maldecaps, contradiccions i, de vegades, trencaments

Per una setmana més de dubte, arribats en aquest punt, tampoc cal dramatitzar. Dissabte el consell polític, integrat per membres de les assemblees territorials i dels col·lectius que formen la CUP i l'anomenat Grup d'Acció Parlamentària –unes setanta persones–, haurà de prendre una determinació. La CUP ha de decidir. Un cop Junts pel Sí ha assegurat que no retira Mas com a candidat a la presidència, és el torn dels anticapitalistes. I les preses de posició, es facin pel mecanisme que es facin, no agraden mai a tothom; comporten maldecaps, enuigs, contradiccions i, de vegades, fins i tot, trencaments. Però són consubstancials als partits polítics. I en aquest cas, la decisió, sigui quina sigui, és necessària i urgent. Per anar endavant. I abandonar els cercles en què ja fa massa temps que es mou la política catalana.