DUES MIRADES

Emma Riverola

EMMA RIVEROLA

Escriptora

Subordinats

@emmariverola


DIMARTS, 29 DE DESEMBRE DEL 2015

Si l'assemblea de la CUP ha engiponat la més perfecta, endimoniada i cínica burla cap a la variada fauna del #pressingCUP o el destí, fart de tanta data històrica, s'ha pres la revenja allargant l'agonia catalana amb un inquietant empat a 1.515 vots. La situació té alguna cosa de la faula de la granota i l'escorpí, quan l'escorpí clava el seu agulló a l'amfibi que l'ha ajudat a travessar el riu. «No puc evitar-ho, és la meva naturalesa», es disculpa l'escorpí.

La CUP és com és, una altra cosa és que Junts pel Sí hagi decidit posar-se a les seves mans. Ja fa temps que Artur Mas sembla haver confós la política amb un joc de rol i es manté aliè al ridícul i al descrèdit. Però més enllà dels seus pensaments i ambicions, el que sorprèn és que segueixi comptant amb suport polític, mediàtic i social. Que la meitat de la CUP hagi recolzat el president de les retallades i líder del partit ofegat per la corrupció, resulta incomprensible. Que tants identifiquin el procés amb l'expresident va més enllà de la lògica de les urnes. Elecció rere elecció, Mas ha anat perdent peces fins a quedar-se nu (el seu partit, enfonsat en el quart lloc en els últims comicis). Malgrat que la seva Convergència/Democràcia i Llibertat ja no representa la majoria de catalans, encara són molts els que segueixen disposats a cobrir-li les vergonyes. Una subordinació que no deixa de resultar inquietant. Gairebé tant com l'empat a 1.515
.