LA CLAU

Enric Hernàndez

ENRIC HERNÀNDEZ

Director

Els 100.000 vots que li falten a Mas

@Enric_Hernandez

La CUP encara pot prestar a Mas els vots que les assemblees li han negat, però la seva investidura donaria a llum una legislatura amb escassa esperança de vida

Durant la roda de premsa posterior a la inauguració d'una nova presó a Tarragona, Artur Mas evita pronunciar-se sobre la CUP però assegura que el país està "funcionant bé".


DILLUNS, 28 DE DESEMBRE DEL 2015 - 21:33 CET

Bones notícies per als militants de la CUP compungits perquè no van votar en el plebiscit sobre Artur Mas i creuen que haurien decantat la balança. Sense desconfiar de l’insospitat empat final, que es consolin pensant que la seva absència no haurà sigut el més determinant per al transcurs de l’anomenat procés, sigui quin sigui el seu incert desenllaç. En la gestació de l’esperpent polític que avui es representa a Catalunya hi han intervingut massa factors perquè tot el pes de la història recaigui sobre les espatlles de la CUP o d’un dels seus modestos militants.
    Els números canten. Després de tres mesos de patriòtica pressió des de la taula negociadora i des de la cort mediàtica del sobiranisme, en l’assemblea de Sabadell a Mas li va faltar un sol vot per rebre la benedicció cupaire. Però abans li van faltar els sis diputats que separen Junts pel Sí de la majoria absoluta, o com a mínim el solitari escó que li hauria garantit la investidura en segona volta. I, sobretot, el 27-S els catalans van negar a l’independentisme els 100.000 vots addicionals que necessitava per proclamar, sense trampes numèriques ni jocs malabars, que havia guanyat el seu plebiscit al superar el 50% dels sufragis. D’aquestes carències, sumades a la incapacitat del front sobiranista per reconèixer-les, procedeixen tots els mals que afligeixen Mas. No és que el president s’equivoqués al llegir els resultats del 27-S; és que no n’hi quedava d’altra que fingir que van ser altres. Perquè assumir que amb el 47,8% de vot havia perdut el seu plebiscit, com va fer en primera instància la CUP per acabar desdint-se’n, comportava aparcar el full de ruta cap a la independència exprés, fracturar la fràgil entesa amb ERC i, sense el ple suport de Junts pel Sí ni socis alternatius a qui recórrer, renunciar definitivament a la Generalitat.
O al març o a l’hivern
Els notables de la CUP encara poden prestar-li els dos vots que cap assemblea ha aprovat, però la investidura de Mas donaria a llum una legislatura amb tares congènites i escassa esperança de vida. Preparin-se per a una altra cita amb les urnes el 2016, sigui al març o l’hivern que ve
.