ARTICLES
29 desembre 2015 2.00 h

LA COLUMNA

Cop de CUP

FERRAN ESPADA
El problema ha estat la covardia dels quadres polítics per prendre decisions i defensar-les

La CUP ha fet possible l'impossible, i no precisament la independència i el socialisme. El resultat de l'assemblea de diumenge és simplement rocambolesc des del punt de vista aritmètic, perquè en una votació les possibilitats que un grup de més de 3.000 persones empatin a 1.515 té un grau de probabilitat que porta gairebé a l'impossible. En el fons, l'empat reflecteix la incapacitat per decidir que té aquesta organització entre els que, en un exercici de coherència pragmàtica, creuen que forçar noves eleccions seria demolidor per al procés cap a la república, i aquells que, en virtut de la coherència dogmàtica, prefereixen portar el vet fins al final. A ERC no hi havia gaire gent entusiasmada d'anar de bracet amb CDC el 27-S, i els dirigents republicans –malgrat pensar que no era el millor camí per assolir l'objectiu de la república– van arribar a la conclusió que Junts pel Sí era en aquests moments l'única via possible. Van defensar la decisió i la militància els va fer costat. Veurem què decideix dissabte el consell polític de la CUP. Potser el canvi d'any els inspira i finalment es decantaran per la investidura, que segurament a hores d'ara seria la sortida sensata, o tot el contrari. Però em permeto augurar que difícilment la decisió que prenguin serà fidel al mandat de l'assemblea que ha deixat bloquejada fins i tot la possibilitat d'una abstenció, i això tindrà conseqüències internes. És cert que Artur Mas va dir allò que lideraria el procés mentre formés part de la solució però que se n'apartaria en el cas de ser part del problema. Però no ho ha fet, i la nefasta gestió de l'escenari postelectoral per part dels dirigents de la CUP comporta que, sigui quina sigui la decisió final, a hores d'ara s'hagi manllevat la possibilitat que aquesta serveixi d'impuls per al procés després de sotmetre el país a un estrès processista que ha afartat la major part de la ciutadania. L'assemblearisme és legítim, però el problema ha estat la covardia dels quadres polítics de la CUP per fer política, que vol dir prendre decisions i defensar la seva actuació davant l'assemblea. I probablement això haurà frenat, si no dilapidat, un projecte polític il·lusionador per a sectors socials imprescindibles per fer realitat la república. Una llàstima.