AL CONTRAATAC

Manel Fuentes

MANEL FUENTES

Periodista

1.515

@Fuentes_Manel


DIMARTS, 29 DE DESEMBRE DEL 2015

Als Estats Units el nostre futbol no és majoritari perquè la seva població no entén un esport en què es pugui empatar. Per a ells, o es guanya o es perd. O sigui que no esperem que els americans entenguin la CUP ni la seva assemblea, ni el que passa a Catalunya. I és que la incertesa és total. No és que no sapiguem encara què decidirà la CUP; és que ja no sabem ni com ho decidirà. El que sí que sabem és que no van acceptar preguntes al final de la seva assemblea, com el Rajoy de les millors èpoques però sense les crítiques de les pitjors premses.

En cas d'haver de repetir les eleccions al març, hi ha coses que ja es van veient amb certa claredat. L'esquerra i la dreta casen fatal. I més en temps de crisi. Hi posin la bandera que hi posin. Artur Mas, quan encara era fort, va creure que l'eix nacional seria determinant i va abandonar el seu possibilisme, el seu peix al covei la seva política business friendly, llançant-se de cap a la piscina de l'independentisme sense calibrar que en aquesta piscina l'aigua era d'Esquerra o de la CUP.

Les revolucions sempre són d'esquerres, de manera que per a Convergència decantar-se per l'eix social i buscar el costat amable de la foto, des de les seves corbates i les seves polítiques, resultava quimèric. Però l'eix social en plena crisi ha sigut determinant. No en va és l'accent social de la CUP el que li nega la poltrona a Mas. És el color d'Ada Colau el que li ha pres l'alcaldia de Barcelona a Trias. I sent determinant, l'aspecte social també busca els seus accents en el terreny nacional. El referèndum ja és un actor polític més. En Comú Podem l'ha capitalitzat per als seus interessos igual que Pablo Iglesias, de manera que després de les generals del 20-D, Mas i el seu partit ja no tenen una posició avantatjada en els nous caladors de vots. En cas d'eleccions, ¿quin serà el pes de Democràcia i Llibertat? ¿I qui serà el seu líder?

Orfes i abstencionistes

Amb eleccions o sense, el retrocés dels de Mas sembla no haver acabat, ja que tot el que ara proposen ja té alternatives més assentades i creïbles. L'independentista convençut ja està a ERC o a la CUP en el seu vessant més anticapitalista, i el comunista pro referèndum se sent còmode amb Colau o Iglesias.

El més desgraciat és que, en pocs anys, hem perdut espais polítics que han deixat orfes i abstencionistes. El socialisme catalanista de Maragall i que buscava nous encaixos amb Espanya a través de l'Estatut va ser liquidat des de fora i des de dins de Catalunya. I el possibilisme nacionalista de dretes convergent, també. Perdem centralitat i guanyem radicalitat.

De moment, Mas en lloc d'agafar el timó despenjant-lo de la paret i convocar eleccions al crit de fins aquí hem arribat, segueix esperant al bingo a completar el cartró. Han cantat el 1.515. La doble niña bonita. Quin ambient..
.