ARTICLES
29 desembre 2015 2.00 h

VUITS I NOUS

L'empat

MANUEL CUYÀS

Van quedar empatats perquè davant l'objectiu de destruir Mas era exactament el mateix votar-hi a favor que en contra. Parlo de l'assemblea de la CUP celebrada
diumenge a Sabadell. Si no el feien president, la seva carrera s'havia acabat, calculant que tenia perdudes les eleccions anticipades del mes de març a les quals es veia forçat. Si li'n feien, li ajornaven l'agonia perquè la previsió era amargar-li el mandat a base de muntar-li “un Vietnam”. L'expressió no és meva sinó fruit de la cortesia dels cupaires.

Però suposem que el bloc favorable a la investidura de Mas no era compacte sinó que contenia alguns reflexius de bona fe que pensaven en l'èxit del procés o en la seva continuïtat, garantida per Mas. En aquest cas, el “president en funcions” va ser el gran triomfador de la jornada dominical. A més dels vots obtinguts anant a la candidatura de Junts pel Sí el 27 del setembre passat, a Sabadell en va sumar alguns, o molts, de la CUP. Ni que fossin dels vietnamites. Diuen que hi va haver una manipulació en els resultats: que el sí a Mas es va imposar per uns pocs vots i que la direcció va decidir escamotejar-los amb la intenció de “guanyar temps”. A pams: la manipulació pot no ser certa, però la CUP, que es presenta com a neta de corrupcions i trampes, s'hauria de preocupar perquè alguns, davant la sorpresa d'un empat gairebé impossible, pensin malament. I “guanyar temps”? Més? Diumenge es complien tres mesos exactes de les eleccions, que són tres mesos de discussions i assemblees cupaires. Ara hem d'esperar fins dissabte, que ja és l'any que ve? Per què? ¿Per convèncer els del sí que han de votar no, com expressaven les cares i les paraules comprensiblement rabiüdes dels portaveus i diputats de la CUP després de fer-se públic l'escrutini? Tenen un problema, i ells mateixos s'hi han ficat. És gairebé impossible desempatar sense que la CUP es trenqui. Un dia farem recompte de les trencadisses que el procés ha afavorit. No farà goig, i jo sóc el primer a lamentar-ne algunes.

Escric això el matí del dilluns, dia 28. Per imperatius de la confecció del diari no ho puc fer més tard. Espero que durant el dia el president Mas faci un pensament i per dignitat pròpia i col·lectiva no admeti més dilacions humiliants que enceten la pell dels que volem construir un país seriós i presentable. Que anunciï eleccions sense esperar el termini legal ni dissabte. Si espera més, si espera una nova ocurrència cupaire, la gent no ho entendrà. I veient que no hi ha res que el tombi i que fins i tot té vots dins la CUP, encara pot passar que les guanyi.