OPINIÓ
29 desembre 2017 2.00 h

FULL DE RUTA

Un sol poble

IMMA MERINO

Potser s’hauria de recordar que el lema “(Som) un sol poble” va idear-lo i propagar-lo el PSUC a l’època de la transició en què tenia una presència manifesta i, per tant, una influència en l’anomenat cinturó industrial de Barcelona. “Som un sol poble”, que va ser assumit pel catalanisme polític fins i tot burgès, era una manera d’afirmar que Catalunya no podia fonamentar-se en l’exclusió. Continua essent així. Per això, l’independentisme es fa seu aquest lema. Més que mai, perquè no es basa en un nacionalisme o una identitat essencialistes. “Un sol poble” és un lema inclusiu tot reconeixent la diversitat dels orígens i, per tant, dels referents culturals dels catalans. Si s’ha de recordar és perquè, per contra, Ciutadans (i també el PP, malgrat que sense tant d’èxit) ha aconseguit una part substancial dels vots recordant quins són els seus orígens a part dels catalans: han inventat la fractura que diuen que ha creat l’independentisme.

Tanmateix, el fet que hagi calat el missatge etnicista de Ciutadans ha de dur a pensar l’esquerra independentista (de fet, a l’independentisme en general) i la que no ho és. Eixamplar la base social de l’independentisme no és només una necessitat del moviment per tenir més adeptes. És una qüestió de justícia social que hauria de ser el sentit de la República. Són les desigualtats les que creen una divisió profunda i, en conseqüència, el sentiment d’exclusió. Per això el nou (o el restituït) govern independentista de la Generalitat hauria de reforçar les polítiques socials justes i integradores, tot i que, malauradament, ho tindrà encara més difícil amb la intervenció econòmica del gobierno.

En tot cas, a qui se li hauria de recordar més el lema “(Som) un sol poble” és a l’esquerra que, sent en part hereva del PSUC, es resisteix a l’independentisme. No sé si també ha estat temptada de recordar els orígens a part dels que se senten exclosos per la seva situació econòmica i social. Tampoc no ha renunciat a desacreditar l’independentisme perquè dins seu hi ha gent de dretes. Així justifica que no en formi part. Quin conservadorisme! Si ets d’esquerres, no has d’apuntar-te a la revolta per donar-li impuls i una intenció socialment transformadora? En canvi, és realment interessant que l’independentisme hagi fet que gent de dretes sigui més insubmisa que molts que es consideren d’esquerres.