OPINIÓ
29 desembre 2018 2.00 h

KEEP CALM

Innocents

XAVIER GRASET
El Suprem diu, el dia dels Inno­cents, que no deixa anar els pre­sos polítics a casa per Nadal. Una mala pas­sada

Això de la màgia de Nadal va com va. L’entorn i les cir­cumstàncies de cada moment la poden agreu­jar o alleu­jar. La nos­tra situ­ació per­so­nal, la d’allò que més ens afecta és defi­ni­tiva, però també la de la nos­tra soci­e­tat, la del moment polític. Un Tri­bu­nal Suprem que digui el dia 28, dia dels Inno­cents, que no deixa anar els pre­sos polítics a casa per Nadal, és com una mala pas­sada, una broma de mal gust. Com també ho són les gira­gon­ses argu­men­tals que fan al mateix docu­ment per divi­dir els encau­sats de l’1 d’Octu­bre, i a uns dei­xar que se’ls jutgi a Bar­ce­lona, i als caps d’ala, a Madrid. Que el Suprem no es vol que­dar sense pastís judi­cial. Que aquest judici tindrà la seva trans­cendència, i hi ha molts magis­trats que hi vin­cu­len la seva car­rera futura. Ells sí que pas­sen les fes­tes a casa. L’altra inno­cen­tada, per cert, és fer pas­sar bou per bèstia grossa, amb Vox a la Junta d’Anda­lu­sia. Blan­que­jar l’extrema dreta, una colla de gali­far­deus irres­pon­sa­bles, això és el que són aquests irres­pon­sa­bles que sos­pi­ren per tenir moqueta, des­patx i cotxe ofi­cial, per molt que vul­guin donar lliçons de rege­ne­ració democràtica. Això haurà mar­cat aquest Nadal. Que és clar que també tindrà i té les seves dosis de màgia en d’altres àmbits. Més íntims, més fami­li­ars, ami­cals, infan­tils. En l’espai de la crei­xença, del pas del temps i del sen­tit de la vida. Del córrer el calen­dari, del joc i l’apre­nen­tatge, de la frus­tració i de les absències. Del fer-se grans, de la feli­ci­tat com­par­tida, i del pen­sar en els que no són a taula, ja sigui perquè han mort, ja sigui perquè estan malalts, ja sigui perquè s’esti­men més no ser a taula, fugint del caliu del cor­ral. La il·lusió del tió, de l’home dels nas­sos i dels tres reis de l’ori­ent. Una il·lusió amb car­tes mar­ca­des, amb límits tem­po­rals, de des­co­berta, de créixer i can­viar la mirada. De per­dre la innocència. Però no ho pre­ci­pi­tem, ni acce­le­rem si us plau, cada cosa al seu moment. Ja arri­barà el Nadal en què el cop sobre el tió serà més dis­pli­cent. I en l’esfera pública, no pre­ci­pi­tem esde­ve­ni­ments, ni per­dem il·lusi­ons, per bé que la frus­tració no ens sigui un ele­ment estrany.