OPINIÓ
DIRECTOR D’EDU21 I PROFESSOR D’EDUCACIÓ A LA UAB - 29 desembre 2018 2.00 h

TRIBUNA

Llibertat i educació

ENRIC ROCA CASAS - DIRECTOR D’EDU21 I PROFESSOR D’EDUCACIÓ A LA UAB
“Res­ta­blim els cen­tres edu­ca­tius com a veri­ta­bles san­tu­a­ris de la paraula lliure

Podem dir que edu­quem si ho fem des de l’auto­cen­sura o sense lli­ber­tat d’expressió? Com a docents podem ges­ti­o­nar el currículum tot evi­tant referències a l’actu­a­li­tat, al propi país i al clima social que es viu en l’entorn de l’alum­nat? Les res­pos­tes a aquests inter­ro­gants resul­ten òbvies si real­ment pre­te­nem edu­car des de l’anhel del per­ma­nent per­fec­ci­o­na­ment humà, de la seva pos­si­bi­li­tat.

Pri­vats de lli­ber­tat en l’elecció i gestió dels objec­tius i con­tin­guts cur­ri­cu­lars pot­ser esta­rem prac­ti­cant acci­ons ins­truc­ti­ves però mai les podrem deno­mi­nar edu­ca­ti­ves. I també, negant que la vida social, política i cul­tu­ral de la comu­ni­tat on s’inse­reix el cen­tre edu­ca­tiu pene­tri i emmar­qui la con­tex­tu­a­lit­zació del currículum i, al mateix temps, espe­roni el debat i el con­trast d’opi­ni­ons i cre­en­ces de l’alum­nat, que ho faci des del res­pecte a la plu­ra­li­tat i incor­po­rant l’anàlisi crítica necessària per a la com­prensió dels fenòmens soci­als, sense això tam­poc edu­ca­rem car no con­tri­bui­rem a fomen­tar ments infor­ma­des, il·lus­tra­des, crítiques i res­pon­sa­bles.

Aquest any que acaba no ha estat el millor per a l’edu­cació del país. Pri­mer, perquè el nos­tre sis­tema edu­ca­tiu va haver de fun­ci­o­nar sota l’impacte de l’arti­cle 155. I aquest fet, jun­ta­ment amb la repressió i la coacció exer­cida per l’Estat a per­so­nes, col·lec­tius i ins­ti­tu­ci­ons, com­portà que molts docents, amb la sub­ju­gació d’alguns equips direc­tius i mem­bres de l’admi­nis­tració –que en lloc de posar-se a favor de la lli­ber­tat d’expressió col·labo­ra­ren a esten­dre la por, la mal­fiança i l’auto­cen­sura–, can­vi­es­sin la seva manera tra­di­ci­o­nal d’enfo­car alguns con­tin­guts de les seves matèries i, el que és pit­jor, la seva habi­tual forma de rela­ci­o­nar-se amb els alum­nes i amb els seus col·legues de feina. I no ens refe­rim només a casos com el de Sant Andreu de la Barca, sinó a mul­ti­tud d’acci­ons docents que sota l’excusa de la prudència i el res­pecte a la diver­si­tat d’opi­ni­ons, han cen­su­rat con­tin­guts, debats a classe, crítica social... quan no han arri­bar al ridícul cen­su­rant llaços grocs o referències a mots “sos­pi­to­sos” com lli­ber­tat o democràcia.

Con­ju­rem-nos a fer del 2019 l’any de la recu­pe­ració del seny edu­ca­tiu. I res­ta­blim els cen­tres edu­ca­tius com a veri­ta­bles san­tu­a­ris de la paraula lliure, del diàleg i l’expressió no auto­cen­su­rada i d’ober­tura a la comu­ni­tat que ser­vei­xen. San­tu­a­ris on s’espe­rona l’anhel per una soci­e­tat més justa i lliure en un país sense pre­sos, ni exi­li­ats, ni repri­mits per les seves idees o acci­ons democràtiques. Que els Reis Mags –no pas els altres– ens por­tin la força, la savi­esa i la tem­prança necessàries per asso­lir aquests desigs.